La gràfica de l’emoció

Sobre la taula, sense cartes, un paper en blanc, quadriculat. Prenc un llapis i una goma. Començo a dibuixar l’eix d’ordenades. Després el d’abscisses. Les variables són el temps i el sentiment. I cada dia que passa, un punt nou. Una línia enllaça  punt a punt, dia amb dia, perpetuant les alçades i les baixades, dibuixant una gràfica que tendeix a l’infinit, de moment. Aquell infinit que ens espera rere el marge de la vida, allà on l’horitzó deixa de ser horitzó i comença la mort.

Són els punts els que atreuen la meva atenció, que fan que m’encaparri a fer-ne més, a seguir vivint els dies amb sentiment, fugint de la buidor emocional, fugint de l’esclavitud de la responsabilitat. Omplo d’amor i tendresa, els segons; de rialles i somriures, el meu entorn; de males cares i ressignació, els malsons; de companyia i estima, els que em necessiten. Bons i mals moments, tots són vida. Amunt i avall, sense rancúnia. Endavant, mirant enrere, sense por a petrificar-te en sal. Arran de terra i emprenent el vol, a cada pas.

Els punts més alts són els dies que sóc amb tu. Pics significatius que compensen els més baixos i pugen la mitjana aritmètica. Si et veiés tots els dies, aquests punts alts serien normals. Serien conseqüència de la repetició, quan tot s’iguala, quan tot es fa constant… Ja no hi hauria muntanya russa sinó una línia horitzontal.

La mort en vida: la rutina… quan ja no valores la sort, quan oblides la importància dels petons, quan ja no tremoles d’emoció, quan les abraçades són automàtiques, quan la distància no és física i l’ànima és a mil milles, quan els nostres ulls s’enllacen en una mirada buida i ja no espurnegen guspires de passió.

Els punts àlgids i els soterrats són els batecs del motor vida. El ziz-zag de la gràfica manté viu el sentiment. Cerquem l’equilibri i l’estabilitat, quan en realitat és el risc el que ens fa sentir vius. No ens conformem amb una vida buida, plenem cada racó d’emoció, de pèls de punta o carn de gallina…

No deixaré adormir les meves inquietuds, còmplices del somni.


Una resposta to “La gràfica de l’emoció”

  1. …vida vacía, no gracias!!

Deixa una resposta a barbaramarti Cancel·la la resposta