4. Equilibri vestit d’un parèntesi

Va omplint el temps de bombolles d’èter, mentre camina sobre una corda fluixa feta de núvols, tot mantenint un equilibri fictici vestit d’un parèntesi.

No sap el camí. Ha perdut el nord i sense rumb, gira en rotació sobre l’eix d’una vida que diuen que és seva. El moviment de translació s’ha exhaurit per manca de potència, per manca d’energia, per manca de llum. I com una espelma sense flama, només espera poder fer un crit al vent: Eureka!

Fins aleshores, va omplint el temps de bombolles d’èter, mentre camina sobre una corda fluixa feta de núvols, tot mantenint un equilibri fictici vestit d’un parèntesi.