12. Estirada al sofà

estirada al sofà

Estirada al sofà, amb els seus cabells despentinats, sota una manta que fugia de l’estiu, i la mirada fixa en el no-res, cercava aquell consol que mai no arribava; cercava la calma aquella de la que tothom en parla; cercava aquella complicitat que et fa l’ullet amb un somriure proper.

I és que res no té sentit, i el sentit es fa el sord a ulls cecs en una boca tancada amb les mans a les butxaques, unes butxaques ben buides. Els seus ulls veien l’invisible, la seva oïda sentia les paraules mai no dites, les seves papil·les gustatives tastaven l’àpat de l’endemà, les seves mans tocaven el forat negre de la buidor i el seu olfacte olorava l’inodor.

Mancada dels cinc sentits, el sisè sobrevivia i a les palpentes cercava entre totes les ànimes el sentit perdut rere les seves passes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: