Vola, vola, papallona dolça!

La musa s’ha esfumat,
s’ha reencarnat,
s’ha transmutat…
I les papallones han marxat
a un altre costat.
Vola, vola, vola, dolça papallona!
Teva és la llibertat!

Asseguda a terra ferma,
guaito com les papallones
s’allunyen en l’horitzó.
Contemplo amb goig
com vola la llibertat,
mos a mos.

Arribarà el moment
en què deixi de ser cuc de terra
i vulgui ser papallona, també?

Moments vertiginosos
arrelen els peus a terra molla,
mentre la mirada es conforma
nedant més enllà l’aigua dolça.

Torna, torna, papallona
després d’haver gaudit d’un llarg vol.
Torna, torna, papallona dolça.
El cuc de terra està tot sol,
amb el dol de no voler ser papallona.