Osmosi
Et sento i no hi ets.
Et veig sota les estrelles.
Tot envoltat de fades fervents.
Unes joves i altres velles.
Ben belles,
Totes.
Màgia d’ones
de la mar emocional
de les estones.
Breus i intenses,
fondes.
L’aire de l’infinit
Viola tots els sentits
I allò que no entenem,
parasita,
dins l’ànima,
viva.
Som eterns i engendrats
per la sang púrpura,
d’una joventut tossuda i pura.
És màgia l’osmosi amb la natura.
És màgia l’osmosi de l’aventura.
És màgia l’osmosi de totes les criatures.
És màgia l’osmosi entre tu i jo.
És màgia l’osmosi del talent i del do.
És màgia l’osmosi de l’estima.
És màgia la vida.
La vida és màgia.
SOMNI TURQUESA 
MERCÈS PER INTRODUIR-ME AMB AQUEST MÓN DE POSESIA I SENSIBILITAT!!! DECOBRI-LO M’HA AGRADAT,,, PETONS DES DE MANRESA …^_^…
Benvinguda al racó dels meus sentiments on es barregen amb els vostres de la mà de l’osmosi. Una abraçada turquesa!
Que bonic, Carolina!! I ens oblidem que som natura i que en formem part! Que aquest fluir amb la vida, amb els altres, amb l’aire…ens fa formar part de l’eternitat. Tot seria més fàcil si ens deixéssim portar per la màgia de l’existència.
Petons!!
Justa la fusta, Teresa!
Poema d’amor magic, ben viu i present, osmosi molla de tendresa,
que sua el cor encés per la sang dolça com la mel que ens embriaga, acaronant la nostra existència perfumada pel destí i la lluita agermanada vers un infinit intemporal, despullat, nu, vibrant, clar i transparent…
osmosi molla de tendresa… què bonic Jordi!
Este no serà uno de los temas de los cuàles te mandamos para que hicieras ???? pero si has hecho el primero en tiempo récord que no veas no me lo creo. El poema es precioso y encuentro que le has dado mucho ritmo no sé a la vez que lo leía parecia como si lo cantara, no sé porque 😀 jajajja qué cosas no ?? me gusta el poema entero, pero sobre todo me gustan los últimas estrofas y la última frase: la vida es magia fantàstica !. Una abraçada dauraada i petoons 🙂
és el poema sobre la màgia 🙂 Una abraçada ben forta per a tu David!
Mag gia mag ia ai ai entre boires i fums de druides es fan els brous dón surten les cançons que bressolan els misteris…petons i encanteris de tota llum…
gia la mag sota les estores del camí del bosc, allà on els druides i les druideses s’estimen al voltant del foc, on cou poc a poc el calder amb un brou de poció màgia que desborda. I la nit bressola les cançons que les bruixes canten mentre es pentinen, amb paciència i estima. La llum és tènue, doncs la lluna la gradua per fer de la vesprada un caliu ple d’ànimes pures.
“És màgia l’osmosi de totes les criatures.
És màgia l’osmosi entre tu i jo”
Brutal! M’encanta. Gràcies 😉
Uf!
“És màgia l’osmosi de totes les criatures.
És màgia l’osmosi entre tu i jo”
Brutal! M’encanta. Gràcies 😉
Quantes fades i quants follets s’amaguen sota la ploma d’una sola autora!. Gràcies pel regal, bonica!
No, si al final a còpia de llegir poesia un dia em llevaré estrany, sense saber el que em passa, havent patit una metamorfosi, a la que m’hauré d’adaptar, com un cavall quan neix i ha d’aprendre a caminar perque ja no sura a la placenta de sa mare euga, aquell dia hauré nascut en el mon de la poesia, ja no podré parar de crear bellesa, d’estimar amb la lletra, les mans s’em bellugaran sens parar, sota els comandaments de la sensibilitat versada…
Una poesia preciosa! Apta per a tots els públics. Delicadesa, intenció, unió de paraules que donen un sentit màgic…; tal com dius: osmosi!
Una abraçada i moltes més poesies.
màgia. hi es i no la veiem!!. vida, la vivim i no la sentim.
Hola Carolina!!. preciós!!
M´encanta, Carolina! Gràcies per compartir-la amb nosaltres!
La màgia arreu! poesia pertot!
El poema de l’osmosi, m’ha agrade bastant per el seu significat ” la unió de dues coses o persones” ^^, sino vaig equivocat! felicitats.
Moltes gràcies Carolina , la veritat que m’ha agradat el poema. La màgia li dóna encant a les coses i alegria a aquesta vida.Todo aquesta embolicat d’ella, cada moment es màgic.
Mirall de l’esperit,
mirall endins, endins,
les teves paraules
les teves lletres
dormen en silenci,
somnien versos lliures.
El tema m’ha agradat molt i la forma d’explicar-te en aquest poema també. M’ha impactat la forma d’explicar l’osmosi i les osmosis que has fet com l’osmosi de la natura, el de les persones, els dels animals, etc.
Estic d’acord amb tu amb el que dius que la vida és màgia.
Espero febrilment el moment de l’OSMOSI.UN moment,com
deien els Llatins,a “marcar d’une pedra blanca”
El teu poema,CAROLINA,es molt precios.No té cap preu.
UN GRAN CANT D’AMOR,DE TENDRESSA, d’HUMANITAT,D’ESPERANçA
EINSTEIN DEIA QUE QUAN LES ABELLAS (amb la mel qu’hens donan) DESAPAREIXERAN, MOLT POCS ANYS DESPRES, EL MON TAMBE DESAPAREIXERA!
LA DESAPARICIO DELS POETES ANUNCIARA TAMBE LA DESAPARICIO DEL
NOSTRE MON.