L’última paraula de la natura

Colònia d’aroma africà, ben negra.

La perla de les Antilles, francesa.

Fàbrica de cafè i sucre, tot esclaus.

Els europeus n’eren els amos, amb clau.

Presoners farts d’estar tancats.

La rebel·lió posà punt i final

a l’explotació humana, deshumana.

La independència aflorà.

Per fi trobaven la llibertat.

Els colonialistes racistes

bloquejaren el país.

No acceptaren pas

una terra negra lliure.

Els ianquis de la mar

amarraren la seva flota

a terres haitianes,

a la seva costa.

Pobres haitians,

Els robaren el capital

Mentre els estats units blancs,

S’enriquien com uns bons cristians.

La riquesa haitiana provocava ambicions alienes.

Els imperialistes no deixaven anar la corda.

Els ianquis controlaven la zona,

amb dictadors, cops d’estats, penes.

Vint anys llargs, els últims.

Disset presidents rifats,

fent un bon posat

seguint normes occidentals.

El sucre com a monoproducte

i la farina il·legal i corrupta

dominen el comerç actual

d’un Haití dessagnat.

I la monarquia no s’ha estat quieta.

Un dotze de gener del dos mil deu,

el port del príncep tremola.

La terra es trenca

amb tota la força.

En només uns segons,

Set mil persones persones

quedaren sepultades, totes,

La terra movia el seu món.

No som res, res de res.

Només éssers que neixen i moren.

Ni presidents, ni dictadors, ni sacerdots

dominen el què som.

L’última paraula sempre la té la natura,

que ens dóna sepultura.

El poder es frega les mans,

veient un Haití devastat.

Ara no només són pobres,

ara són runes dissoltes.

Cal ajudar les víctimes,

Siguin d’allà on siguin,

Ben lluny o al costat,

Sempre hi haurà algú per ajudar.

No gireu mai el cap,

Guaiteu les desgràcies,

Avui els passa a ells.

Demà ens passarà a nosaltres.

Fem pinya, ben units,

Sento els crits des d’aquí

Haití s’ha quedat sense la tí.

Anuncis

38 Respostes to “L’última paraula de la natura”

  1. M’ agrdat mol,esta mol ben resumit en un sol poble, la historia universal de l’esclavitut per part de poderosos siguin laics o eclesiastics.Gen que en una mà han fen creure que et protegeijan mentres en l’altre tu prenen tot inclos la vida.Haaaaa!!!! pro la natura pasa factura,pro casi sempre a qui no deu res.Es trits.

    • Gràcies Maribel! És una catàstrofe la d’Haití i també és una catàstrofe la que passen dia a dia tots els pobres del món que acaben morint de fam.

      La natura no perdona i mai escull amb justícia perquè és l’atzar el què decideix… o és la ciència?

      No oblidem mai la solidaritat com a valor principal de cohesió humana i social.

  2. Preciosa molt bonica , al mateix temps que toca el cor amb tristesa ,també ho fa amb rabia i amb impotència. En aquest cas ha segut la natura, peró si el pais hagés segut meyns pobre ,pot ser la catastrofe hagués segut meys dura ,i aquí la natura no és la més culpable

    • Gràcies, Luisa, pel teu comentari!
      El terratrèmol no perdona a ningú, sigui pobre o ric. Els Estats Units, els més poderosos del planeta (de moment…) han patit múltiples catàstrofes naturals al llarg de la seva història i no han estat tampoc ben coordinats per a solucionar els problemes de salvament, ajudes, reconstrucció, etc. I sabeu per què? Perquè aquests esdeveniments fatals que han existit abans de que existís l’ésser humà supera totes les nostres capacitats i possibilitats. No oblidem que davant la natura no som res.

  3. Preciós poema / reflexió.
    amb la sensació d’ impotència i tristesa, perque la natura sol ser dura pero agraida, i en aquest cas ha castigat massa durament el mes debil.

    • Xavier, gràcies per les teves paraules.

      La natura sempre té la última paraula i ella sentencia. Ella no coneix de debilitats ni fortaleses humanes perquè ella és qui fa i desfà… la natura ni ens coneix.

  4. És preciós i ideal per treballar a classe diferents aspectes! El que més m’ha agrada és el títol, l’has encertat de ple. Un poema que, amb pocs versos, diu moltes de coses. Ja veurem què diuen els nins!!!! Moltes gràcies i enhorabona per la rapidesa!!!!

    • Celebro que t’agradi Antònia! Crec que podràs treballar-lo durant el cap de setmana i així dilluns ja el pots tenir preparat. Per això m’hi vaig posar ahir.

      Ja m’explicaràs l’efecte sobre els nins i nines (m’encanta com els anomenes… jejeje).

      Crec que fem un bon equip tu i jo, Antònia! Ens hem de conèixer en persona sens falta! Una abraçada turquesa!

  5. xom sempre…magnific, nena…andavant, un petó.

  6. I tant que me l’hauré de preparar! Això que quedi entre nostaltres, ehehhe…Els dic nins i mira que ja són grans, però estan en aquesta edat tan tendra…Sí que formam un bon equip i sí que ens hauríem de conèixer…A veure si ho poguéssim fer venir bé veure’ns a final de curs o bans, amb els nins també, no sé quines possibilitats tens. Seguim en contacte guapa…

  7. Carolina,
    Sóc home de ciències i potser incapacitat per apreciar tot el valor de les teves paraules. Si puc dir que expliques les coses d’una manera senzilla i entenedora i que toques el sentiment amb una gran facilitat.
    No és dif´cil entendre la història explicada així. Els vostres alumnes tenen molta sort.

  8. M’has arribat al cor!!!!!!
    com sempre….
    felicitats!!!!!

  9. poema que resumeix i sintetitza molt bé la rabia per la mala sort i per la injusticia que estpa patint un poble dissortat…..cal que mantinguem el compromís d’ajudar als mes desvalguts i us agraeixo que feu perdurar aquesta crida a la solidaritat, des de la poesia, per a que després d’uns quants tele-noticies, la gent no s’en oblidi. moltes gràcies.

  10. Ho has explicat tal com es, Carolina.
    Un poema molt bonic. Emociona…

  11. Sensa comentari…..Tot está dit !!!!! Només llegiu el poema !!! i……….º

  12. Carolina molt real. I ara ha estat haití i demà? Hi han hagut tant països que amb patit terratremols i subnamís i al final com s’acaba, deixant els pobles desmantalats, nens segretats per adopcions, per matar-los i aprofitar organs. Carolina estem visquen uns moments molt durs.

  13. molt exhaustiva, la hist`oria, i encomanad´is, el clam reivindicatiu. (i genial l’anagrama: “Haití s’ha quedat sense la tí”.)

  14. Ha quedado genial el poema és increible nuestro primer tema propuesto y has sacado semejante poema wow es increiblee como lo has explicado a mi por mi parte me a gustado y seguro que a los demas tambien les gustara y si como he leeido por arriba si tienes que venir aparte de conoceros vosotras 2 tambien queremos conocerte a ti ejeje y si de este poema se puede sacar mucho para clase..buff no lo que blaremos el lunes ejej bueno esto se me a alargado…a por cierto cuando el blog (es que soy el unico que todavia no lo tiene) te lo pondre para que tambien lo sigas
    bueno xoa me seguire pasando por aqui

    • David, és genial que t’agradi. M’has omplert l’ànima 😉 Serà tot un plaer de conèixer-vos i donar-vos a tots una abraçada turquesa ben forta! Demà tindreu feina jejeje. Ja sóc seguidora del teu bloc abans que l’hagis creat… Sóc la prime! jeje
      T’esperaré per aquí tants cops com et vingui de gust passar-t’hi.

  15. Molt frepant Carolina. Les paraules boniques i ben lligades al servei de la veritat i la justícia. Però com dius tu, la natura no fa distincions. És tossuda i constant.

  16. David, estic molt contenta que hagis entrat a llegir el poema! Dilluns el comentarem! Fins demà!!!

  17. Molt bo.Commou i fa opinar.

  18. Hola, som na Miryam de 2n de PQPI. Gràcies pel poema d’Haití. La veritat és que he après coses noves sobre Haití. Per a mi, Haití era una illa desconeguda, no la coneixia… Aquest poema m’ha fet conèixer-ne més coses. 😉

  19. El poema m’ha emocionat molt, explica tot exactament així com és la situació allà, ara mateix. (Monika)

    M’ha agradat, és molt interessant,i el tema parlat és molt actual, és dur però parla sobre la realitat.(Lupe)

  20. Som un dels alumnes de 2n de PQPI…
    La veritat és que el poema és molt bo.
    Ens ha agradat a tots els alumnes…
    Gràcies per dedicar-nos-lo…
    Jo crec que aquest tema és molt important perquè ha impactat a tot el món……
    Adéu!

  21. Bones! un altre pic. El tema escollit pel nostre grup va ser el cas d’ Haití, per desmostrar, en forma poètica, la situació de la gent que viu a Porto-au-prince. Gràcies a tu, el que volíem desmostrar amb aquest tema, ha quedat ben demostrat i més del que ens pensàvem!

  22. Hola, hem llegit el poema amb la classe i la veritat és que transmet a la perfecció l’actualitat d’Haití i així com són les coses en la realitat. Estic d’acord amb un fragment del teu poema (Ni presidents, ni dictadors, ni sacerdots dominen el què som).

    L’última paraula sempre la té la natura.

  23. M’ha agradat molt l’esperava amb molta ilusió , i tenia moltes ganes de llegir-lo, per ser uns dels primers temes que em triat.
    una abraçada Tere =)

    Bueno et torno a comentar (més que res perqué m’ha obligat n’ Antónia a escriure en català) ja saps que m’ha agradat molt està molt elaborat, posar una mica d’història i tot…bueno com ja vaig comentar molt aquest sera més curt així de curt. Ja ens passerem
    més per aquí; una abraçada. David

  24. Bé Carolina, ja has vist que ha estat tot un èxit! Ja tenim pensat el pròxim tema, així tens temps per pensar-hi. Han triat: El racisme. Hem començat a parlar-ne a classe i ells en parlaran als seus blogs. La cloenda perfecta de tot això serà el teu poema. Besades guapaaaa

  25. Tots els rodolins ben rodons, ha estat be això, merci Carolina.
    Però t’has deixat un munt de desgràcies que han patit i les que patiràn, tenen una oligarquía molt poderosa i amagada en aquests moments, però no ociosa, els demés goberns, sobretot França, que es la gran ‘culpable’ mira cap a un altre cantó, això si donan-se cops al pit i dient…bla bla bla. I te al Assasí Duvalier Jr en un complexe de Chateux fent de tot menys caritat. I pagat per els haitians, ja que els van buidar tot el que tenien, i el cas es que he sentit que son una raça forta i valenta, que els passa? veuen lleons o hi han rates?

  26. De la poesia emana el patiment pel qual ha hagut de passar Haití en els últims segles. No era un tema senzill, car no és fàcil parlar de qüestions tant espinoses com la misèria, la desgràcia, el terratrèmol… Les poesies són bones si saben captivar i sobretot si saben despertar algun tipus de sentiment al lector. Quan acabes de llegir aquesta poesia, tens un regust estrany, tens una sensació agredolça. Perquè és capaç de colpir i recordar-te que els haitians ho estan passant malament, de la mateixa manera que altres pobles del món, i que com a germans a escala universal que som, no els podem deixar sols.

    Felicitats per la poesia.

    Una salutació cordial,

    Jordi Portabella (President d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona)

    • Gràcies, Jordi, per tenir el detall de llegir el poema i fer un comentari. Vosaltres sou els representants del poble i més aquells que sou esquerrans ;). Per tant, és tot honor per a mi que hagis transmès la teva sensibilitat i preocupació per la pobresa a nivell mundial. Personalment, crec que nosaltres que formem part del món occidental tenim molta sort del què tenim i de vegades ens n’oblidem. Solidaritat és un llenguatge necessari i vital en tots els nivells: universal, mundial, continental, estatal, ciutadà, municipal, tribal, etc.

      Una salutació ben turquesa, Jordi.

  27. Carolina, com estàs? No sé molt bé si saps quin és el proper tema que hem triat, és el racisme!

    • Sí, sí, avui em poso a llegir els comentaris dels blocs dels alumnes i faig el poema. Hi he estat pensant tot aquest temps. Dimecres va ser la primera presentació del llibre MÀGICA LLUM d’en Daniel i tot ha estat una mica estressant jejeje. Besadetes! Has vist que en Jordi Portabella ha comentat el poema de la natura? I en Felip Puig també! Ens segueixen els polítics catalans, ja els pot dir als alumnes!

  28. Tot i les desoladores imatges i el patiment que ha sofert Haití. El que més em sorpren és la seva forma d’afrontar la mort. Ahir vam fer un repotatge sobre el funeralsdels familiars i amics morts.Era una barreja de ritme, alegria música, tots vestits de blanc. Un poble meravellós molt castigat pel propis esser humans i la natura. Endavant Haití.

    • Endavant Haití! Cal tornar a aixecar-se, cal tornar a recuperar la ciutat, cal recuperar la vostra vida i començar a acceptar les morts. La natura us ha jugat una mala passada, ara només cal mirar el futur i la pena quedarà en el passat d’un record tacat de sang, brams i cadàvers.

  29. La nostra terra plora , però ningu no sap recollir las sevas llàgrimes com ho fas tu Carolina.
    Gracies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: