16. Ets el meu far

 

La tempesta fa veure-ho tot negre… Però dins aquesta nit fosca, sembla que puc anar percebent petites llambregades de llum blanca, que apareixen i s’amaguen, d’un possible far que aguaita la meva tornada.

Mentrestant, somniaré la drecera que em durà a la costa i quan hagi trepitjat sòl ferm, tota xopa, respiraré calma per tota jo.