Buidant de sorra el rellotge
Somnio amb assaborir els teus petons robats,
amb sentir-me rodejada pels teus braços alats,
amb compartir l’horitzó per un sol instant,
amb una sola mirada bruna i blava,
traçant un paisatge amb dits i mans,
amb un sol desig etern i intemporal.
Somnio que fugim del temps,
que s’aturen totes les estones,
que es congelen els moments,
i buidem el rellotge de sorra.
Somnio que ensopego amb petits tresors,
plaers terrenals que els déus envegen,
màgies i conjurs que s’estenen al sol,
mentre el teu somriure em besa
tots els racons del meu cos.
I rere el desconcert i la sorpresa,
s’amaga una fada ben discreta,
que mira de fer bona lletra,
poc a poc i sense pressa.
Ahir començà.
Avui continua.
Demà acabarà.
Vida…
Dóna’m la mà.
SOMNI TURQUESA 
Autentico!! 🙂 , me gustaaaa…
CAROLINA . ES MUY PROFUNDO , CON AMOR Y SENTIMIENTO .EL ALMA DE LOS ENAMORADOS .TODO SUS CUERPOS EMARAÑADOS ,
És genial !!!
…i màgic…”Un segon”…? …Una mirada, un somriure, un gest, una paraula, un silenci… “Un instant infinit…”
Carles
El temps s’atura…, i és llavors quan, discret, suau, el polsim que resta entre les dues bandes, es manté espectant al desenvolupament de les sensacions. La passió no s’atura, fa caure el rellotge cap a una banda o l’altra i, mentrestant, …els sentiments volen confusos d’est a oest, per entre l’infinit que ha perdut la corvatura. Fins que hi ha un desenllaç, la sorra corre, i les dunes es remouen, una buidant-se i l’altra omplint-se. Tot en un instant, el precís instant de la línia de l’horitzó, on tot és fosc, on res no és clar, però viu en les entranyes. I en cabat, el somni, el record, la definició.