Rebobinant…
Passes rebobinades
d’una pel·lícula anomenada vida.
Curtmetratge a càmera lenta.
Cap enrere:
Records.
Nutrició del passat.
Cap endavant:
Somnis.
Nutrició del futur.
Som records i somnis,
un present de realitat,
que viatja en el temps,
que construeix cada alè,
més enllà del que pensem,
sentim a cada moment.
Trobaré enrere el mateix
que cercaré endavant?
Amor fugisser,
que s’allunya i s’apropa,
que se’n va i torna,
que el tinc presoner,
i de cop i volta,
vola.
SOMNI TURQUESA 
El rellotge de la vida. Mai atrapes al futur. Tot es present i al instant passat.
Com totes molt boniques. Feliçitats.
La vida no te explicació, nomes cami.
Fugisser ho és el temps. Ho som nosaltres quan volem allunyar-nos d’allò que ens fa mal. Ho és la nostra raó, quan vol apropar-se a la sensació de plaer i amor. També ho és la papallona que allibera les seves ales de la presó d’un cos estrany, tancat i ocult, mostrant el seu resplandor i la bellesa dels seus tons d’un lila intens. Però el seu moviment mourà l’aire del nostre entorn, amb àgil fragàcia, per mostrar només un bri de la seva bellesa. També fugissera la bellesa. Igual que les agulles del rellotge, del rellotge de l’àvia, que marca cada un dels compassos, tic-tac, tic-tac, marcant la pauta de les hores. Com els sentiments, que van i venen, tic-tac, tic-tac, entre el cor i el cap, vers un cos estimat, o allunyant-se d’una ma enrabiada per l’ira. Tot va i ve, res resta estanc, i només les ales de la papallona mantenen eternament la seva bellesa, durant tota la seva existència; una vida que és curta però intensa, d’uns quants volars de llibertat que fa zigues-zagues, de nou d’una banda a l’altra, com el sentiment que se’n va, i com el sentiment que creix de nou dins d’un cor que batega, tic-tac, tic-tac, com el rellotge, com les ales de la papallona, com la vida, que és bella i intensa, si deixem que els sentiments s’entrecreuin en l’anar i venir. És l’amor, el que fuig, el que s’apropa, com el pèndul del rellotge, tic-tac, com el batec del cor, tic-tac…constant, rítmic, i que provoca que el nostre sentiment pugii ser fugisser, igual que ho és el temps, de fugisser-