5. Un sospir tímid

dona a la platja

La seva mirada blava, perduda en uns pensaments inexistents, restava en calma després d’una tempesta de mesos. L’onatge s’havia convertit en una línia recta paral·lela al seu propi underground. I ara l’aire corria lliure pels seus pulmons mentre la seva cara deixava entreveure un somriure amagat, aquell que sense ser intencionat, emergeix espontani d’un sospir tímid, quan tot just tocava amb les seves pròpies mans un tros de pau. Se’l cruspí i foté un rot. Salut!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: