5. Un sospir tímid

La seva mirada blava, perduda en uns pensaments inexistents, restava en calma després d’una tempesta de mesos. L’onatge s’havia convertit en una línia recta paral·lela al seu propi underground. I ara l’aire corria lliure pels seus pulmons mentre la seva cara deixava entreveure un somriure amagat, aquell que sense ser intencionat, emergeix espontani d’un sospir tímid, quan tot just tocava amb les seves pròpies mans un tros de pau. Se’l cruspí i foté un rot. Salut!