El món es mor

L’enigma sembla fugir
a cada instant sense màgia.
La llum sembla enfosquir,
a cada moment després de tot.
És la guarnició etèria de la nit
la que amaga l’últim alè del món.
I és que es mor, a poc a poc, sense consol.

Arribada la foscor, el sol anirà de dol,
i ja no hi haurà lluna, ni estrelles,
només un no-res dins del bressol,
que adormirà l’univers cap a la mort.

Un cop tot esfumat, tot serà tornat.
I el temps haurà deixat de comptar,
fent lliure el record que abraçarà l’oblit,
en un darrer segon abans no hi hagi fi.

L’harmonia per fi es deixarà sentir
per aquells deliris i angoixes febrils,
que faran del desmai una darrera etapa
abans d’entrar per la porta de l’avantsala,
d’un paradís que només espera a uns quants,
i un altre que content es frega les mans,
per rebre la resta que han fet mal.

La flama corre a dreta i a esquerra,
fosa per l’esquerda de l’espelma,
que es consumeix amb prou feines
que s’anticipa al compte enrere.

Ja és aquí. I no podem fer res.
Ja és aquí. El futur ja no és nostre.


16 Respostes to “El món es mor”

  1. ANIMS tURQUESETA…T´ESTIMEN MOLT, AIXI QUE FORÇA…ANDAVANT, QUE TOT ANIRÁ A MILLOR.
    MUAC.

  2. Crec que a aquest món hi ha persones que treballen per millorar-lo!
    I l’esforç conjunt el salvarà!

    • Precisament aquest poema no va per ells, tot i que es mereixen mil poemes!!! Aquest poema intenta transmetre la desesperació davant la impotència d’una visió. la meva, d’un món que no va bé… en el sentit de salut moral i en el sentit de salut físic. Gràcies, Xavier.

  3. Carol que passa no et depromeixis d’aquesta manera no val la pena sempre hi ha coses per les que lluitar la teva filla, tu mateixa, no t’enfonsis al cau de la foscor després es difícil sortir. Si vols parlar tens el meu telfon i el meu correu, estic amb tu i m’has ajudat moltes vegades ara aprofita i si vols utiilitzam de tot cor. T’estimem molta gent no baixis el cap no es el teu estil.
    petons. sindi. 634.73.81.73

  4. Malgrat ser trist, crec que és un bon poema.

  5. Estàs molt pessimista…

    • no tinc un dels meus millors moments, no… però el que dic al poema és imaginació… no ho penso pas… a més, hi ha un to d’inconformisme, d’atac directe a la conscienciació per al nostre planeta, per la nostra civilització…

  6. Carolina el poema es mol bonic, ancare que mol tragic, jo vui creure que la vida acaba d’unaltre manera, diguem, que acaba en un principi. Gracias guapa per compartir en mi els teus sentiments.

  7. Carolina, realment la cosa está molt fotuda, i perdona l’expresió, però si realment penses aixó, lúnic que et puc dir es AMUNT AMUNT SEMPRE, las cosas s’aniran posant al seu lloc tard o d’hora. El poema en si es punyent, dolorós, i real, però has de ser una mica mes positiva, em ferás aquest favor bonica?? Molts petons reina!!

    • És un poema catastròfic, en si podríem dir que el poema és una hpèrbole. Només pretenia criticar de manera rotunda el món en el què vivim, tan si volem com no, s’està acabant, a no ser que canviem la direcció i en comptes de destruir, hem de construir.

  8. Mujer las cosa esta mal y es verdad que cabe la posibilidad de la destrucción del mundo pero como sabemos qeu hay gente mala que se creen mejores y creen que estan por encima de muchos y no lo estan hay un huevoo de gente, entre los que humildemente me incluyo, que queremos un mundo mejor y no que otros por avaricia, codicia y afan de poder los destruyan y nos lleven al abismo por su culpa. Un gran poemaa Caroliina, como todos jajaja, el futuro todavia es nuestro y lo podemos cambiar e ir a mejor 🙂 petoonasus y abraçades daurades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: