Cansada

Aquelles ales que un dia emprengueren el vol, ara estan cansades, cansades de volar, cansades de somniar, cansades de sentir sense pell, sense closca, sense cuirasses. Aquelles ales ara reposen a terra, compungides, encongides, resignades, estovades, decebudes, cansades…

I fent ús de la tovallola, deixo de lluitar, deixo d’esperar allò que mai no arribarà. Em quedo amb el no, abans d’esperar tota una vida el sí. Deixo de sentir per convertir-me en roca, en un robot que viu fins a la mort.