Cansada

Aquelles ales que un dia emprengueren el vol, ara estan cansades, cansades de volar, cansades de somniar, cansades de sentir sense pell, sense closca, sense cuirasses. Aquelles ales ara reposen a terra, compungides, encongides, resignades, estovades, decebudes, cansades…

I fent ús de la tovallola, deixo de lluitar, deixo d’esperar allò que mai no arribarà. Em quedo amb el no, abans d’esperar tota una vida el sí. Deixo de sentir per convertir-me en roca, en un robot que viu fins a la mort.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: