Maneres, teves

***

(Inspirat en un poema d’en Daniel Ferrer:

La mesura justa – Hab. 1)

***

Quan el món no té maneres,

quan el cargol neteja la mirada,

quan el gripau camina a empentes,

quan els marges són claus aturades,

quan el nord no té mesura,

quan el sud i l’oest ja no són res,

quan tot era i ara no és més

que més del mateix.

El demà desflorirà

rere els miralls esmicolats

per un ahir no gaire llunyà,

que diu més que fa.

Són imatges les que no diuen,

però si fan sentir,

tot allò predit,

tot allò que els demés viuen.

Maneres són camins

que duen al mateix destí.

Maneres són tarannàs

que no fugen del més enllà.

La lluita es desperta

un cop més de la teva mà.