Maneres, teves

***

(Inspirat en un poema d’en Daniel Ferrer:

La mesura justa – Hab. 1)

***

Quan el món no té maneres,

quan el cargol neteja la mirada,

quan el gripau camina a empentes,

quan els marges són claus aturades,

quan el nord no té mesura,

quan el sud i l’oest ja no són res,

quan tot era i ara no és més

que més del mateix.

El demà desflorirà

rere els miralls esmicolats

per un ahir no gaire llunyà,

que diu més que fa.

Són imatges les que no diuen,

però si fan sentir,

tot allò predit,

tot allò que els demés viuen.

Maneres són camins

que duen al mateix destí.

Maneres són tarannàs

que no fugen del més enllà.

La lluita es desperta

un cop més de la teva mà.


6 Respostes to “Maneres, teves”

  1. Es bonic, La lluita es desperta
    un cop més la teva mà.

  2. Us admir-ho poetes!!!

  3. Jo també l’admiro.

  4. Carolina, si vols te’l comentaré, a part. Un petó.

  5. Maneras son camins que duan al mateix desti.Mol bonic Carolina, el desti el tenim a les nostres mans, cal que ens adunem.Un peto guapa.

  6. Buaah me encanta el poema hay muchas maneras el destino tiene muchas maneraas

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: