2. Horitzó circular

Feia dies que caminava incansable per senders salvatges d’aquell bosc gairebé inescrutable. No duia cap brúixola i el seu sentit de l’orientació s’havia espatllat només néixer. La inèrcia de les seves passes mecanitzaven un ball constant seguint el compàs de tres per quatre, en clau de sol. Perquè només caminava de dia, quan la llum irisava tots els arbres. De nit, amb els seus ulls felins, poc hi dormia, sempre alerta al perill. Cada soroll estrany accelerava el batec del seu cor a mil revolucions per segon. I quan el soroll s’ofegava en el silenci, el seu cor entrava en calma i es deixava endur durant uns instants pel seu món del subconscient, aquell en què els somnis són els que decideixen.

Un dia, que semblava igual a tots els anteriors, va succeir quelcom diferent. Seguia constant amb el seu pas, els arbres quedaven enrere i sempre venien d’altres. Però de cop i volta, els arbres ja no aparegueren més i quedaren en el retrovisor del seu record immediat. Sorprenentment es va veure al bell mig d’una clariana i per molt que cerqués un horitzó, no el trobava. Era el centre d’una circumferència i tenia tres-cents seixanta camins possibles per triar, sense cap mena de pista. Confosa, s’aturà i segué a terra. Fins ara només li havia calgut seguir la drecera preestablerta, sense necessitat de decidir res. Però ara, tot era diferent. I no sabia què fer. Era de dia i es posà a dormir.

La rutina constant s’havia esvaït i començava un nou destí, el de la llibertat.

Anuncis

14 Respostes to “2. Horitzó circular”

  1. Aaron Heredia de la veu del diverquaRt ~> Un text fantàstic molt bò.Em pareix un conte popular pero amb una diferència que és un pòc més dificil d’entendre-lo però m’ha agradat molt

    • Celebro que t’hagi agradat, Aaron! I això que dius que et sembla un conte popular, m’ha cridat l’atenció, perquè en realitat sempre cerco donar un missatge que dugui a qui llegeix a reflexionar. És difícil entendre els textos que escriuen altres persones quan usen metàfores i en el meu cas, jugo amb les paraules i els coneixements que tinc transversals d’altres disciplines, com en aquest cas la música i el joc de paraules de la clau de sol.

  2. hola soi Salvador del divercuart me a fastinat la lectura , Me a fastinat molt ,me encanta les lectures son molt interesant.és un poc dificil de entendre pero esta mol ve.

    • Salvador, això de que et fascini, a mi em fascina 🙂 Suposo que els que escrivim cerquem d’alguna manera impressionar els que ens llegeixen. La dificultat és comprensible, perquè en realitat qui realment sap el sentit de les paraules és qui les escriu. Els lectors tenen la sort de poder interpretar-ho a la seva manera i fer-se el text seu.

  3. Soc Jose,de Laveudeldiverquart. És un text fantastic pero alhora diu tota la realitat. Quan pareix que tot esta malament, que tot està oscur i no hi ha una sortida, sempre apareix aquella llum al final del camí. M’agrada molt el significat que has posat en aquest text. SEGUEIX AIXÍ !

    • Jose, a metàfora que faig servir és que de petits ens diuen el què hem de fer, ens ensenyen i ens eduquen, ens mostren el camí que hem de seguir per tal de no prendre mal. Però arriba un moment que hem de prendre les nostres decisions i el ventall d’opcions és molt gran. Sí que és veritat que cometem el risc d’equivocar-nos, però aquest és el preu de la llibertat. Tant si ens equivoquem com no, sempre acabem aprenent, i és d’això que és tracta la vida: un aprenentatge continu 🙂 Celebro també que t’hagi agradat!!!

  4. Hola som ben Bernat alumne de n’Antonia volia comunicarte que m’ha agradat molt el text al principi no l’entenia però al final l’he entes i m’ha agtradat bestant . una abraçada

    • A mi em passa molts cops que al llegir un text d’una altra persona, al principi no l’acabo de “pillar”. I una de les raons és que no estem dins el cervell ni l’ànima de la persona que l’ha escrit i per això sempre un text pot tenir diferents interpretacions, segons en el moment que et trobes, pots interpretar-ho d’una o altra forma. M’agrada que t’hagi agradat, Bernat!

  5. Soc en miquel del diverquart i hem a agradad molt aquest text ja que reflecteix el problema que tenen molts joves al independirserse ja que no saben quin cami agafar.
    Ademes he trobat que aquest petit text a estat bo de lletgir i a tengut algo parescut a un conte popular

  6. M’he identificat molt amb aquest text perquè parla de coses molt semblants que passen en la meva vida, a vegades també, tenc la voluntat de desaparèixer del món…. Un bon text com aquest m’ha agradat moltíssim. Jo vull posar aquest text en la meva biografia avui… un bon text… Cuidèèèt….

  7. És un text que fa pensar molt perquè sempre ens omplim la boca de la paraula llibertat, però en realitat tenim a la comoditat i a la por a ser lliures. Com aquell ocell engabiat que, acostumat a rebre aliment i a la comoditat, no va voler fugir de la seva gàbia un cop oberta. Molt interessant. A vegades, no només la comoditat ens influeix, sinó també la por.

  8. Soc n’Erika de Diverquart , m’agrada molt el teu text ja que es refereixes a quan el nostre envolt ho veim tot negre , sempre poden veure la llum del final del camí. Moltes vegades ens passa en situacions ja siguin amorores, amb els amics o la familia .

    Un petó Carolina.

    • Cert, Èrika, sempre ens trobarem situacions en què hem de triar d’entre moltes opcions. Aquest és el funcionament de la vida, una seqüència de decisions, que ocasionen noves situacions en les que hem de decidir i així successivament. Una abraçada 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: