Viure per somriure

La porta estava entreoberta. Vaig dubtar entre obrir-la o tancar-la, entre entrar o  girar cua, entre avançar o retrocedir… Una campaneta de bronze penjava de la paret i encara em va fer dubtar-hi més. El dilema es barallava amb si mateix, no sabia si fer un truc anticipat a una entrada, si fer un avís d’una visita espontània, si fer un crit d’arribada esperant la benvinguda d’una rebuda presa per sorpresa o ben al contrari, si donar l’esquena per covardia, si rebobinar cap enrere les mateixes passes fetes, si cercar la petrificació de la meva figura en sal.

I en aquell punt precís, entremig de la indecisió, vaig caure a terra de genolls, sense voler lluitar més contra la gravetat,  clamant al cel sabent que no hi ha ni déu, acompanyada del dolor, molla pels plors, coberta per la por, molt més del que ningú mai no vol…  El meu esperit gemegava sense poder fer sortir cap paraula, un silenci forçós exterior i un soroll ple de crits distints dins el meu cos.

No sóc més que una contradicció, un sentiment salvatge amb un llibre a la mà, unes instruccions a seguir esclafades per l’amor, una moral informal que no està escrita enlloc, una mirada al passat que no mira cap endavant, un caminar cap enrere que avança a cada pas, una estona sense temps eterna de segons, una besada de dos llavis ardents que congelen l’instant mai no present, una pel·lícula sense final, un conte sense principi, un estel sense energia, una vida inerta.

I amb la gràcia que em fot tot això, esclato a rialles, em ric per les butxaques de les penes i, també, de les alegries. Tot és un bon motiu per eixamplar els llavis i que cada comissura acaroni les orelles, s’arronsi el nas i s’il·luminin els ulls al mateix temps que s’arquegen les celles.

Així que m’aixeco de terra, amb el cap ben alt i decidida faig sonar la campaneta. Espero un moment. No sento res. Ningú no obra pas la porta. Finalment, acabo marxant, amb el cap ben baix.. però amb un somriure d’orella a orella. Coses que passen… i em pregunto: ens cal rumiar tant?

Anuncis

3 Respostes to “Viure per somriure”

  1. Avui m’he inspirat en un bon amic, company de forma de ser, en Florenci Salesas, que m’escolta i m’anima, que l’escolto i l’animo, que sempre som de manera bidireccional. Avui he pres un taxi de color d’abella i en comptes de lliure l’he fet musa. Espero que gaudiu d’aquest escrit que prova de transmetre que un somriure és el millor antídot per la tristesa.

  2. Això d’avui suposa un munt de privilegis, tots alhora. Estic que no sé que dir. És fantàstic, Carolina. Quina meravella! Gràcies! Històries així… com ajuden! La persona i l’escriptora aquí, però, se’m confonen. Per bé.

  3. En el dubte està la nostra feblesa. La raó crea incertesa. La natura és imprevisible perquè és natural. Els homes i les dones n’hem despreciat l’esperit, i hem endreçat les formes i els colors. No és possible. La natura és més forta. I la r …aó, repeteixo, la nostra feblesa. Concretem, decidim, estudiem, cataloguem, però no podem resoldre el dubte, el gir d’una articulació…, el que deia, la raó és la nostra feblesa. I somni no és raó, perquè sura entre sensacions. I la raó no es pot somiar. O somiem o raonem, però ambdues capacitats són incompatibles, perquè la segona és artificial. Els homes del neolític somiaven perquè no enteníen les coses, només les veien. Eren feliços a la seva manera, perquè a l’entrada de casa no hi posaven campanetes. I doncs, ha estat l’evolució un progrés. Cadascú que pensi el que vulgui. Jo segueixo mirant, i somío que passen les coses, i cada vegada sóc més fort, en la mesura que aplico la raó per qüestions banals. Escolteu el dringar d’una campana i deixeu que els seus ressons entrin oïda endins. No hi ha raó que ho expliqui, no cal rumiar tant, és d’una bellesa excepcional. Només ens queda riure per sobreposar-nos a la nostra feblesa, estiguem sols o acompanyats.Ver más

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: