Tic-tac i res no s’atura

Renascut de l’infern,
purificat dels pecats,
deixant el foc enrere,
els valors han petat.

Desenfrenat em freno
Desmotivat em motivo
Despreocupat em preocupo
Desocupat m’ocupo
de tu, de mi, de ningú.

Com una dona ferma, una dona viva
alço la vista a l’horitzó de la vida
veig el futur de cel a cel, entre nimfes
somnio el passat esborrat de tot mal.

No tinc pena, no tinc esperança,
No tinc sort, no tinc perseverança,
No tinc ànims, no tinc coratge,
En tinc prou amb el temps de bagatge.

Hores, segons, minuts, dies…
Rellotges d’agulles que volten
esperen el desig del demà sense vies
retorna el record del somni que roda.

Tic-tac i res no s’atura.
Tic-tac i corres amb pressa.
Tic-tac i el temps no espera.
Tic-tac i envelleixes sense mesura.

Tic-tac, tic-tac, tic i tac.

Un passat que torna
perquè no s’ha enterrat.
El cat-cit a marxa enrere,
rebobinat automàtic callat.

La llunyania és precisa
per veure d’a prop les coses petites.
Quan t’acostes, et veig més gran.
El món s’encongeix sota la teva fugida.

Els astres han sentenciat
el futur ens és esperat.
Farem el que ja està marcat.
No cal que ens hi capfiquem.

Deixem fluir la VIDA vena a vena.