11. El bramul de la natura

Trepitja terres movedisses en què cada passa pot ser una trampa. I de sot a sot, “tiro porque me toca“. Un joc de daus, un puto joc de daus, és la seva vida. I davant la incertesa i la falta de control, deixa anar les rendes, lleva l’àncora i es deixa endur per les ones, a la deriva.

Res de nedar a contracorrent, ja està cansat. S’ha rendit a la natura, ja no creu en la civilització. Ara està al cantó verd, al cantó de la veritable vida de qualsevol altre animal. La seva mare, ara, és la terra.

Renega de ser un ésser humà. I ara brunzeix, claca, bela, bramula, bruela, mugeix, esbieja, renilla, eguina, ahina, parrupa, marruca, gemega, esgüella, gralla, xiscla, escataina, cloqueja, miola, maula, lladra, udola, borda, rauca, xerrica, fa garrameus, rugeix, brunzina, piula, esbramega, garrula, gruny, rondina, xiscla, refila, trina i esbufega.