11. El bramul de la natura

l'home animal

Trepitja terres movedisses en què cada passa pot ser una trampa. I de sot a sot, “tiro porque me toca“. Un joc de daus, un puto joc de daus, és la seva vida. I davant la incertesa i la falta de control, deixa anar les rendes, lleva l’àncora i es deixa endur per les ones, a la deriva.

Res de nedar a contracorrent, ja està cansat. S’ha rendit a la natura, ja no creu en la civilització. Ara està al cantó verd, al cantó de la veritable vida de qualsevol altre animal. La seva mare, ara, és la terra.

Renega de ser un ésser humà. I ara brunzeix, claca, bela, bramula, bruela, mugeix, esbieja, renilla, eguina, ahina, parrupa, marruca, gemega, esgüella, gralla, xiscla, escataina, cloqueja, miola, maula, lladra, udola, borda, rauca, xerrica, fa garrameus, rugeix, brunzina, piula, esbramega, garrula, gruny, rondina, xiscla, refila, trina i esbufega.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: