Mira a dins
Rierols, muntanyes,
arbres i fades.
Matolls, druides,
pocions i bruixes.
Somnis, anhels,
visions i telepaties.
Llum, univers,
estrelles i llunes.
Tot és entorn,
el món.
Som.
Pas a pas,
dia a dia,
se’ns passa la vida,
mirant al voltant,
d’aquí a allà, saltant.
I no ens aturem.
I no ens estimem.
Manca de reflexió,
persistent.
Correm i no mirem.
L’ànima dorm sola.
Oblidada a la porta.
No l’hem deixat entrar.
Enrere s’ha quedat.
Plora i plora,
però ningú la fa cas.
Tot és per sobre.
Res és per dins.
Fem camí,
mirant l’infinit.
Ens oblidem de l’esperit
que encén la llum de ser,
l’essència de la profunditat,
que no té a veure amb el fer,
que també està bé…
però per a què?
Mira a dins.
Què hi veus?
Què hi trobes?
Què esperes trobar?
Et pertorba?
No et deixis espantar.
Ets tu, res més únic.
SOMNI TURQUESA 
La vida de vegades la pensem massa, es cert. No diem moltes vegades el que sentim, el que pensem, el que volem…vivim com toca viure la majoria de vegades, però som incapaços de viure-la com voldriam fer-ho.
Les raons ?…per cada persona una de ben diferent a quansevol altre persona, però el cert es, que quan volem adornar-nos, el tren ha passat i s´ha deixat a la via molts dels nostres somnis.
Una abraçada Carolina, com sempre…toques fibra!
“Després de tot encara queda espai
per repensar la vida i convertir-la
en un àmbit molt més silenciós,
a l’abric dels inhòspits desgavells
i les inevitables maltempsades.
Perquè el secret és que no hi ha secret
i els ritmes i les pauses són la cara
potser oculta del temps que no hem viscut
mentre fèiem projectes i ens jugàvem
el passat i el futur en inefables
futilitats amb posat circumspecte.
I ara què ens queda fora del recel
i les mancances? Què compartirem
amb la gent que estimem i que ens estima?
La fosca complaença dels secrets
o la riquesa absurda del misteri?
Res d’això i tot això, perquè el subtil
mirall discret que ens encén la mirada
és el no-res que sempre descobrim
sense voler, tossuts i agosarats,
després de tot, després de cada cosa..”
Miquel Martí i Pol
Si Carolina, si, ets l’ànima de la colla turquesa, gràcies per ajudant-se a veure des de dins…
Mirem ben endins, al fons de l’ànima turquesa que ens tempta i en repta, a cada vers, a cada poema.
La teva força és la destresa dels astres que fan mestratge a les estrelles, la teva llum és el somni utòpic i cert de la veritat que farem realitat llunàtica de llum viva i sincera.
La teva veu ens duu a la raó dels valents.
La teva lluminositat mai més coneixerà l’ombra fosca i tèrbola.
Gràcies per deixar-nos mirar tant endins i animar-nos a seguir fent-ho dia a dia.
La teva visió de les coses és la revolució de la paraula sàvia i sentida, fins a ser avis savis el camí és ple de tendreses, serà aleshores, quan enllacem els cossos més enllà de les passades promeses, quan veurem fetes certes les paraules tant esteses.
Gràcies per compartir amb tots nosaltres el teu somni turquesa.
La màgia és feta vers cada vegada que fons els fonemes.
Els poemes són la justa mesura, mai obsoleta, reinventant a cada pas, a cada passa, mirant al fons he vist la teva essència, d’ell no vull sortir mai més, mai més, ni en aquesta terra ni enfora d’ella, eternament plegats, més enllà de la resta.
La resta que fa del món fum sense perfum ni tendresa.
Ara sí, el teu ferm convenciment és la teva més pura essència, d’ella mai sorgiré cap a cap altre ensenya, el teu mestratge em duu a la veritat preestablerta, per la lluita certa i sincera.
Mirem endins, ben endins, mirem fins el fons de l’eterna espera, l’eterna màgia, que no vol quedar estàtica, en constant moviment, com les teves paraules.
T’estimo, t’estimo, t’estimo, tant endins que ressona amb tota la força, tant profundament que fa ecos al món més tendre.
Ets la meva estrella
proposes una sotregada social passada primordialment pel propi tamís individual de cadascú, com habitues. és un poema líquidament revolucionari. com (minimalísticament, e?) el despertador a cada matí.
[…] …Sempre mirant endins… Entre els somnis turqueses… […]
MÀGICA LLUM said this on Març 11, 2010 a 3:51 pm |
[…] Primera presentació del llibre SOMNI TURQUESA de la Carolina Ibac i Verdaguer. Tercera presentació del llibre MÀGICA LLUM d’en Daniel Ferrer i Esteban. Recitarà poemes d’ambdós llibres la Sònia Ferrer (Barà Rock) Ens acompanyarà a la guitarra en Jordi Montañez amb qui anem preparant l’espectacle “Qualsevol nit fem sortir la màgica llum”. Ambdues presentacions, a un marc únic i autèntic, ple de llum de nit, a La Vaqueria de Tarragona. (Entrada gratuïta) Del passat, passant pel present, visualitzant el futur, ja abans de tot, de la màgica llum, ja nombrada, cap a finals del 2009. […]
BARREJA said this on Març 11, 2010 a 4:03 pm |
[…] de la màgica llum, ja nombrada, cap a finals del 2009. […]
POESIES, ASSAJOS I MÉS (II) said this on Març 18, 2010 a 8:50 pm |
[…] Mira a dins […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:42 pm |
Sa de tenir valentia per mirar en dins,i sobre tot per aceptar el que veiem i el que som,si ho conseguim la felicitat pot trucar a la porte cal obrir.