Mirades trobades

El silenci emmudeix un soroll que penetra la llum, aquella que prové del sol i pareix rajos en la foscor. Tot plegat és la calma, balança dels dos mons. És la calma, la porta tancada. Mentrestant ningú la traspassa, cadascú roman a banda i banda, amb una quietud mesurada per les agulles d’un rellotge mort.

Expectants, fem de la paciència una essència, que sacrosanta viola totes les regles. Constants, mantenim la perseverança a l’exponent infinit, dibuixant un vuit cansat, que estirat jeu sobre el sofà. Extasiats, somniem més enllà d’aquella calma, d’aquella porta, d’aquell rellotge, d’aquella paciència, d’aquella perseverança oblidada en el record. Optimistes, fem un primer pas.

Girem el pom i fem ballar el canell en una espiral invisible. S’obra una porta, es tanca una era. Et veig, t’abraço, et sento… sense barreres, sense límits, sense tabús, sense repressions, sense inseguretats, sense malentesos… saltant els impediments, obstacles, dificultats, destorbs i entrebancs. Ara som lliures per estimar-nos, ara la porta és oberta i podem abraçar-nos.

Les nostres mirades es troben i ja mai més no se separen. Ànima amb ànima, escrivint junts una nova història, on la porta és sobrepassada, on el passat té la porta tancada.

Anuncis

2 Respostes to “Mirades trobades”

  1. Aquest és un escrit inspirat per un escrit d’en Miquel Santaeulàlia:

    “Pau i calma, l’instant que tots desitgem incorporar a les nostres existències. No truquen a la porta, malgrat posem l’orella per si sentim aquell cop de mà que ens faci rebotar el cor dins del nostre esquelet, No obrim la porta, i ens mantenim capcots, dins de la fosca, esperant que esdevingui l’esclat que esperem i temem a l’hora. Pors incertes, desitjos i passions. Temences i records, malsons de passats no massa llunyans, que ens esgoten l’experiència. Pacients esperem. Pacients somiem. Serens esgotem alenades de plaer, esbufegs de felicitat. Records de sentiments entrecreuats, entre pells i llavis humits de sensacions. Racons descoberts després de tempestes emocionals, on recerar-se, on trobar entre la llum i la foscor, el niu de l’última volada, l’espai de pau i calma que fa feliços els nostres cossos.”

    Sense jo saber-ho, l’escrit d’en Miquel responia a un altre escrit meu (quina carambola jejeje) del somni turquesa: http://somniturquesa.com/una-mirada-a-lhoritzo-nova-era/caminant-cap-a-tu/

    Retroalimentació en les paraules!!!!

    Aquí teniu l’escrit

  2. M’encanta! No par de llegir i llegir tots el teus!:)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: