Sistematitzats
Autor: Manuel Hernández Cabezo
El sistema empeny
cap a una lluita constant,
entre races, generes,
esquerrans o dretans.
Un sistema que constreny
la nostra vida i mentrestant,
ens dirigim cap al no res
sense adonar-nos. Pobres humans!
Explotació colonial,
extermini racial,
explotació infantil,
negació de les dones.
Aquest nou Déu mercantil
que hem fet del sistema
tan sols pensa en devorar-nos.
Nosaltres com simples animals
seguim exercint la violència
contra el més dèbil.
No més hòsties!
SOMNI TURQUESA 
sencillament…i tristement cert. molt bé expresat la realitat que ens envolta.
una abraçada Manuel.
Me ha gustado tu poema.Es una crónica de los momentos que “vivimos” Esa es la mierda de realidad que nos quieren imponer a la fuerza. De nosotros depende contrarestar esta injusticia hacia el de siempre: el débil.
Graciés!
Hola Carolina maca. Es mol real aquet poema per desgracia, el ser huma no reacciona, aiiii senyor !!! cuan apandrem a escoltarnos a nosaltres mateixos???.
Tant cru com cert
Hola Pepa, Guillermo, Maribel i Ramón. M’alegra que us hagi agradat el meu poema. L’altre dia un company em deia que trobava a faltar a poetes del carrer, a cantautors socials i compromesos amb una lluita per un món millor. Que en lloc de tanta melodia pop i lletra romàntica fessin lletres per commoure les consciencies de la gent i les arranquessin del sofà.
Us deixo un enllaç si el sistema em deixa al singulars d’ahir.
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3443930
Arcadi Oliveres explica com tot està construït per afavorir al poderós, com el sistema sempre ataca als mateixos. Classe mitja i classes obreres.
Una abraçada.
Manel