Un clam efervescent

Dedicat als meus alumnes del grup A de 4t  d’ESO de l’Institut Pere Vives i Vich d’Igualada

Camins encreuats camp a través,
guiats per un atzar a voltes entès,
que alliberen laberints bat a bat,
fent d’una sortida una nova entrada,
d’una oportunitat una nova etapa.

S’alcen veus des de baix,
que anhelen captar l’essència,
la nuesa de la pròpia existència,
en el punt màxim d’efervescència.

El llindar de la maduresa
juga al fet i amagar,
rere el vel d’un clam,
que pren força,
a cops d’estones.

I és el temps un amic fugisser,
que s’empassa els anys
a passes de gegant,
que sent cada moment,
com el més intens
topant amb la calma
quan jeu l’ànima,
ja cansada.

Sou petits i alhora grans.
Les vostres inquietuds
ens regalen somnis alats,
que fan volar coloms en llibertat,
tot cantant una oda a la solidaritat.

El futur és a les vostres mans.