Amor gignit amorem

La musa d’aquest text: en Juanma

A les espatlles duia una bossa amb quatre fletxes i un arc cercant un triomf en el camp de batalla de l’amor. Les seves ales emergien de la seva esquena i com un angelet, repartia a tort i a dret paraules boniques. Encisava les nenes amb el seu bon posat i la seva mirada, penetrant i sincera. Tot un cavaller de la festa, ballava sota la lluna plena d’aquella illa màgica, on el sol era una estrella més de l’horitzó.

Presumit i amb una bellesa natural imantava amb el seu somriure provocant encanteris a cada pas que donava. Aquest poder li havien donat els déus. Fill de la deessa de l’amor, Venus, i el déu de la guerra, Mart, era una demostració vivent i palpable de que la pau era possible al món. I com si es tractés d’un partit de futbol, clavava fletxes al cor com si fossin gols a porteria.

La seva ànima, pacient, tendra i entusiasta, portava tatuades les paraules: amor gignit amorem.