Llimem els barrots

Rere els barrots, veig la llibertat com dansa.

Nua de complexes, nua d’obligacions, nua de sort.

S’estima a si mateixa, estima a tothom, de cor.

I jo la miro des de la garjola, molts errors comesos, masses.

Les lleis de la natura ens esgarrapen el primer tros de llibertat, de vida.

Les normes socials tot seguit ens retallen els límits, això sí i això no. Oi, tant!

Deixes de ser lliure allà on jo començo a ser-ho. Llibertats compartides.

La generositat ens fa regalar engrunes de llibertat en favor de la societat.

Existeix la llibertat?

L’absoluta llibertat dorm en un concepte utòpic.

Qui té la veritat?

La llibertat és com un ventall de colors.

No és cap tòpic.

Els esclaus tenien el color fosc, ben fosc.

Els amos tenien el color blanc, ben blanc.

Després seguiren els serfs i els senyors.

Més endavant, els mestres i els aprenents.

I finalment, arribaren els patrons i els obrers.

Ara la llibertat pren el color verd del diner.

De presons, n’hi ha una pila:

La presó capitalista.

La presó de l’armari.

La presó dictatorial.

La presó cultural.

No acabaríem mai.

Quedar-se sense llibertat no té misteri.

El seu foment troba un munt de dificultats:

repressions, prohibicions, insatisfaccions.

Els esclaus emmudits, ben nus d’expressió són.

Anem llimant els barrots,

una mica cada dia.

La llibertat és un brot

que neix, creix i mor.


31 Respostes to “Llimem els barrots”

  1. molt maco !!! la llibertat, tan especial aquesta paraula , que jo no tinc paraules , de veritat..

  2. Llibertat, unaltre concepte abstracte, com fe, esperança, amor, tendresa, amistat…
    Tot poden ser presons, les pors, els pànics, els bloquetjos, l’inseguretat en un mateix, el sentit de culpabilitat, l’ignorància etc…
    Per sort també hi han unes quantes maneres de sentir-se lliure, els esclaus se sentien lliures cantant. La poesia també ens fa ser lliures. Fem-la servir doncs…
    La comunicació és una eina per assolir la llibertat…
    Visca la llibertat d’expressió!!!!!!!!

    • La llibertat sempre la tenim, oi Jordi? El que succeeix és que a vegades és petita (només llibertat de pensament, per a cantar, etc.) i d’altres s’acosta més a la totalitat. Però mai l’abracem del tot. La vida és llibertat però la vida alhora és limitació. Sense limitacions hi hauria llibertat? Gràcies pel teu comentari Jordi i per seguir de ben a prop el somni turquesa.

  3. Genial, superb.

    Cada dia que passa la teva poesia agafa més i més força.

    Descrius perfectament la sensació de manca de llibertat.

    Les paraules no tenen lloc,
    a l’ombra del record mort,
    de vegades et tombo, junts,
    de vegades la vida empresona,
    i tant si ets home com dona,
    què més ens dóna? Tot és mort:

    És mort el barrot que empresona,
    és morta la cel·la que ens mira,
    endins la garjola de presó i escola,
    doncs un pensament únic ens allunya,
    de l’univers sense unitat i el cant,
    masses papers ens fan com ens fan,
    víctimes de l’engany del més gran.

    Brota, allibera’t, llibertat eterna,
    revela’t, musa dels somnis turqueses,
    cap allà on la mar és destí d’estels,
    cap allà, als anhels, de llibertat.

    I no diguem mai que les somnis acaben,
    quan tot just tot neix a la teva mirada,
    feta de mi·lenis i mar, de llum i raser,
    quan m’obres les portes, trenques barrots,
    tant de bo un dia no hi hagi presos muts,
    tant de bo un dia tots tinguem de tot, tot,
    i doncs, no ens mereixem menys, tenim la clau.

    ***

    T’estimo com mai, ja ho saps, som alliberats!

    • Paraules clau: Manca de llibertat. Aquest és el focus del poema. Com sempre, entens la meva ànima Daniel només amb els meus versos. Amb el teu permís, penjaré el teu poema al projecte “Tu ets la teva estrella” i se’l passaré a l’Antònia per a que el prenguin a classe junt a al meu. Gràcies per fer més ric el meu espai virtual.

  4. Espectacular…L’has fet tal i com t’havíem demanat…Has tocat tots els temes que t’havia comentat! Ha de ser difícil fer un poema a la carta, i tu te n’estàs sortint molt bé. Tota una experiència per ambdues parts…Gràcies a poemes com els teus i al sistema com els treballam, els nins estan agafant gust per la poesia. M’encantaaaaaaaaaaaaaaaaaa

  5. Espectacular… L’ha fet tal i com li havíem demanat…Ha tocat tots els temes que li havia comentat! Ha de ser difícil fer un poema a la carta, i na Carolina se n’està sortint molt bé. Tota una experiència per ambdues parts… Gràcies a poemes com els seus i al sistema com els treballam, alguns pecupins estan agafant gust per la poesia!

    Siguem lliures a l’hora de triar parella, a l’hora d’expressar les nostres idees, a l’hora de triar com volem morir, llibertat per parlar la nostra llengua i per triar el nostre sistema de vida. No convé confondre la llibertat amb el llibertinatge, hem de respectar les normes socials per a conviure millor tots plegats. La nostra llibertat acaba quan posa en perill la llibertat de l’altre. Facem un bon ús d’aquesta llibertat i apel·lem la responsabilitat. Ara, a llegir i a gaudir del moment…El títol…inmillorable…Llimem els barrots…molt significatiu.

  6. Fantàstic!
    I els comentaris també 🙂

  7. La llibertat completa no existeig,es un topic,ens podrem alliberar de moltes cosas,pro dintre nostro hi ha un sentimen,que es dio amor que creix en nosaltres,i en lo llarg de la nostre vida el sentim per un grapat de persones,i bet aqui la esclavitut mes grosa, la de estima algu tan,que no sols et sacrificas,tambe t’empresonas en una celda que no te barrots.Carolina ets fantastica escribin m’ agradat mol.Gracias per compartirlo.

    • Maribel, m’encanta la teva reflexió. L’amor… les cadenes que arrosseguem tota la vida. Afegiria que sentim sempre el síndrome d’Estocolm, oi? Gràcies, Maribel, per seguir el projecte “Tu ets la teva estrella” que va destinat als pecupins. Una abraçadota turquesa.

  8. Si, llimem els barrots amb força druidesca,amb raigs de sols i llunes i volem cap universes d’estimes compartides.
    M’agradarie compartir una reflexió: “Usa tu libertad para defender la nuestra…” Aung San Suu Kyi (la voz de las mujeres birmanas).Potser fa pensar que es complicat ser lliure hi havent esclaus al nostre voltant…la llibertad neix i creix compartida.
    Com ja t’he comentat en el meu mur, moltes gràcies per compartir-ho es precios!!!.

    • Compartim la llibertat un cop assolida. No ens la guardem només per nosaltres i alliberem les ànimes esclaves. Gràcies, Paula, per fer-nos arribar la veu de les dones birmanes. La teva llum sempre m’il·lumina. Un buquet de petons turqueses per a tu, fada del bosc.

  9. Carolina, has escrit un complement meravellós, com tot el que escrius, al meu vídeo, sobre la sardana Llibertat i tot el que representa aquesta paraula, malauradament tant trepitjada i gens respectada. Per la llibertat, des de sempre s’ha lluitat i s’haurà de continuar fent-ho, mai el poble, l’assolirà amb plenes garanties, però…..els que la volem, respectem i entenem, continuarem lluitant per aconseguir-la.Felicitats Carolina, moltes felicitats, per el que ets, fas i penses!!
    Lluís Bagó i Güell

    • Celebro que t’hagi agradat, Lluís. De fet, al sentir la sardana i veure el vídeo que havies penjat vaig pensar que estàvem connectats perquè jo havia fet aquest poema :). La llibertat és una de les causes de lluita humana. La llibertat d’uns acaba menjant-se la llibertat d’altres. Això fa que la llibertat sigui la corda fluixa de la pau 🙂 Gràcies pels elogis, pensa que són de volta!!! Petonets turqueses!

  10. La Llibertat es un somni, una utopia per ajudar-nos a lluitar,
    i apareix i desapareix com ullades de sol que no escalfa.
    Però aquell que la cerca enllà de núvols i carenes,
    es mes lliure .

  11. La gran presó que és la mateixa recerca de llibertat.
    Som captius buscant petites espurnes de llibertat.

  12. M’agrada molt: és tan bonica aquesta paraula LLIBERTAT…però és sobretot molt individual. És lliure, primer de tot, qui vol ser lliure i alhora cal ser generós perquè altri també pugui gaudir de la seva llibertat…és una llibertat més escapçadeta però també més plaentera perquè hi cap tothom.

  13. Lupe:
    moltes gràcies per crear un poema d’un dret amb tanta vàlua com és la llibertad. És un tema vertaderament ampli, m’agrada moltíssim. =)

  14. Ja l’he llegit un parell de vegades i inclús el vaig ficar a una entrada sobre la llibertat al meu blog 🙂 Està molt bé, explica el que volíem que explicàs. Una abraçada. David

    Un poema fantàstic, m’ha agradat molt. La llibertat és una cosa de la vida que és fonamental per ser feliç pel simple fet de poder ser tu mateix. El títol és molt expressiu. Besos. Tere =)

  15. El poema m’ha agradat molt, parla ben bé sobre el que és la llibertat. Totes les persones tenim llibertat, per tant podem fer les coses que volem. Som lliures. Moltes de persones l’utilitzen, però també la llibertat té els seus límits, on hem de parar.

  16. Gràcies pel nou poema de la llibertat! és molt bonic!

    M’agrada el tema de la llibertat…Sense ella no podríem ser així com és cada persona.

  17. La veritar es que m’ha agradat molt.
    Gracis per el teu poema.

  18. Carolina, ja tenim triat el tema del pròxim poema: La família. Un poema que parli sobre les relacions familiars, la importància que té per a les persones i el refugi que significa. També volen que es parli de quan hi ha relacions familiars conflictives i els sentiments que sorgeixen…Aquesta vegada t’ho hem posat encara un poc més difícil, ehhe. Salut!

  19. Hola Carolina! com va?.La veritat és que has expressat molt bé la idea sobre la llibertat. Per a mi, és un tema difícil d’explicar perquè hi ha molts tipus de llibertat i tu ha sabut parlar-ne molt bé de tots els temes que hi tenen a veure.GRÀCIES

  20. La Llibertat es el dret que tenen les persones d´actuar lliurement, pensr i parlar en sense hipocresia…soposo que es per això que la llibertat més difícil de conservar es la de equivocar-se… Bon dia Carolina i moltes gràcies de nou!

    • Mònika… m’has deixat sense paraules. Bona reflexió:

      “La llibertat més difícil de conservar és la d’equivocar-se”.

      Equivoquem-nos sempre i anem aprenent dia a dia en el nostre camí, equivocat o no… sempre serà el nostre camí, que decidirem lliurement.

  21. […] Llimem els barrots […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: