TU ETS LA TEVA ESTRELLA

TU ETS LA TEVA ESTRELLA és un projecte que ha traspassat aigües mediterrànies i ha apropat ànimes turqueses, gràcies a la poesia. Aquesta experiència s’ha anat gestant a cada setmana amb un tema que ideaven els pecupins i el colom missatger el feia arribar a les meves mans. Aquestes, ajudant-se dels dits, teclejaven vers a vers fins fer néixer un poema, a la seva mida, per adolescents. És quan el colom missatger els hi duia el poema nat i el comentaven entre tots a l’aula, de l’IES DAMIÀ HUGUET a Campos (Mallorca). El curs mor al mateix temps que el poemari neix.

El pots comprar tot fent click aquí

Els pecupins tenen nom:

Míriam Amengual Ariza
Mauricio Costa Furtado
Monika Fryvaldova
David Garcias Nieto
Joan Garcias Vadell
Maria Teresa Gayà Febrer
Jaume Oliver Vidal
Guadalupe Romero Bustos

(Alumnes del 2n curs de PQPI)

I el colom missatger també:
Antònia Lladonet Riera

(Professora Català)

Pròleg

Aquest any hem tengut la sort de viure una experiència impressionant i molt enriquidora per a nosaltres. La nostra tutora, a principi de curs, ens va començar a parlar de poesia i la veritat és que nosaltres estàvem molt poc receptius, ja que sempre ens havia estat difícil d’entendre i, sincerament, mai no ens havia arribat a agradar. La nostra relació amb la poesia era nul·la. Un dia ens proposà que creàssim, cada un de nosaltres, un blog personal que aniria unit a un blog grupal La veu dels pecupins, on hi treballaríem part de la matèria de l’assignatura de llengua catalana, i així és com vàrem començar a llegir poesia i a entrar en contacte amb na Carolina Ibac. Els seus poemes ens varen agradar des del principi, els enteníem i parlaven de temes de la vida quotidiana, a més, també hi eren presents sentiments amb els que et podies sentir identificat i somnis que t’agradaria que es complissin.

Un dia vàrem rebre una grata sorpresa, na Carolina ens proposava un poema  per treballar el dia de la Pau La pau ens espera i el més fort és que l’havia escrit dedicat a nosaltres, al nostre grup! Vàrem quedar impressionats i, evidentment, el vàrem comentar a la seva pàgina turquesa. Això de poder comunicar-nos amb una poetessa ens va motivar moltíssim a seguir llegint poesia i ens esforçàvem més a l’hora de comentar-la, a més, li hem d’agrair el fet que sempre ens ha contestat els comentaris a cada un de nosaltres, sempre ens ha dedicat una part del seu temps i això s’agraeix. És a partir d’aquesta petita experiència com s’inicià el nostre projecte Tu ets la teva estrella. Na Carolina ens va proposar que pensàssim un tema setmanal per a un poema i ella l’escriuria. La idea no podia ser més bona! I així ho vàrem fer.

Cada setmana triàvem un tema que ens preocupava o, simplement, ens interessava i al cap d’una setmana rebíem el poema, era molt emocionant. El primer tema fou la tragèdia a Haití, estàvem molt sensibilitzats amb el patiment d’aquella gent i vàrem estar contents de poder fer-los aquest petit homenatge, el resultat fou L’última paraula de la natura, que ens va agradar molt perquè amb ell vàrem aprendre més coses sobre Haití. Així, arribaren la resta de temes que triàvem entre tots i després votàvem el que més ens agradava.

En aquest poemari hi trobareu temes com l’amor correspost i el no correspost, el racisme, la llibertat, la mort, la família, maneres de ser, l’esperança, l’estiu, l’enveja, el masclisme, la màgia… Tots varen ser transformats en poema, gràcies a na Carolina. Hem de destacar que també hi trobareu poemes el tema dels quals no els hem triat nosaltres, són els poemes que van dedicats al nostre grup Fem pinya i a cada un de nosaltres. Una vegada més, la nostra poetessa ens sorprenia. Veure els nostres noms escrits en un poema ens va encantar i tenir la sort de rebre un poema que parla de cada un de nosaltres i de la nostra manera de ser, també.

Aquesta experiència ha estat molt enriquidora per a nosaltres en molts d’aspectes. Des del punt de vista escolar, hem llegit més poesia que mai en llengua catalana i hem agafat interès per ella. Des del punt de vista ortogràfic i expressiu, pensam que hem millorat molt, també gràcies a la feina als nostres blogs i, des del punt de vista personal, ens ha fet pensar en moltes de coses, incentivar la nostra sensibilitat i créixer com a persones, fins i tot hem vist que érem capaços d’escriure’n, de poesia.

Per acabar, voldríem dir que ens hem sentit uns privilegiats pel fet de poder viure aquesta experiència i hem de donar les gràcies a la nostra tutora, per haver-nos apropat a tot aquest món i a na Carolina, per haver-nos dedicat part del seu temps, sense ni tan sols conèixer-nos. A les dues els estarem sempre agraïts. Ara vos convidam a llegir aquest poemari i estam segurs que passareu una estona ben agradable.

La veu dels pecupins

Epíleg

És tot un orgull i un gran plaer per a mi escriure l’epíleg d’aquest poemari, per expressa petició de la seva autora, Carolina Ibac, a mode de cloenda d’aquest projecte tan engrescador per a cada una de les seves parts, l’autora, el grup-classe i jo.

Vaig conèixer na Carolina a través del seu poema Arbre de Nadal. Precisament estava cercant poemes de Nadal per treballar a classe i aquest em va agradar molt, perquè el vaig trobar molt original, per la forma i pel contingut i als alumnes també. Va ser així com vaig conèixer el seu blog poètic Somni Turquesa i com em vaig apropar i enganxar a la seva manera d’escriure, tan clara, tan contundent, tan plena de sentiments tendres. Els seus poemes són impressionants per la forma, cosa que els dóna un gran dinamisme que, moltes de vegades, adquireix molta d’importància i sentit. També pel seu contingut que diu tantes de coses que no les pots captar totes en una primera lectura. La ploma, de la mà de na Carolina, agafa tota la dolçor de la mel i toca temes habituals de la poesia de tots els temps, però amb el seu toc personal i amb la sinceritat per davant. Temes com el pas del temps i la necessitat d’aturar-lo, l’amor correspost i no correspost, les injustícies, el valor de la família i l’amistat, queixes socials… Uns poemes amb  gran vitalisme i uns altres amb més derrotisme, però tots tocats per aquesta vareta màgica de la seva autora.

Sentiments, emocions, desitjos és el que ben segur vos haureu trobat en aquests trenta-dos poemes que integren aquest llibre i, de fet, és el que hem viscut nosaltres. Poemes que tracten temes actuals amb els quals vos hi haureu sentit reflectits en més d’una ocasió. Poemes amb missatge, que tracten temes que interessen els nostres adolescents.  Moltes vegades pensam que el nostre jovent no té la capacitat de pensar en els problemes que hi pugui haver a la nostra societat o a la vida mateixa, però sí… aquest llibre n’és la prova.

Com a educadora  voldria explicar-vos que aquest any he gaudit més que mai gràcies a aquest projecte, un projecte pensat per na Carolina, ella n’ha estat la peça clau. He vist un alumnat motivat, engrescat, preocupat per escriure de manera correcta i per millorar. Un alumnat que ha despertat la pròpia sensibilitat i que ha aconseguit definir els seus valors. Un alumnat que ha llegit, ha comentat, ha opinat, ha pensat i ha arribat a gaudir de la poesia… i, fins i tot, ha millorat la seva relació de grup. Un alumnat que ha col·laborat d’una manera molt productiva en aquest projecte i  que ha satisfet els seus objectius d’aprenentatge.

Només em queda agrair a totes les persones que han fet possible aquest projecte, als nins i a les nines de La veu dels pecupins i sobretot, a na Carolina, que ha estat capaç de traspassar les seves inquietuds al nostre jovent. I… com diu ella mateixa:

“Tu ets la teva estrella,

tu ets el teu camí.

Tu ets qui fa possible

els teus somnis…”

Antònia Lladonet

6 de juny de 2010

Nota de l’autora

TU ETS LA TEVA ESTRELLA ha sorgit d’un projecte espontani d’ànimes inquietes que cerquen entendre el món que ens envolta.

L’Antònia Lladonet, professora d’un curs de 2n de PQPI* de la localitat de Campos (Mallorca), ha acostat els seus vuit alumnes a la poesia donant-me el gran honor d’utilitzar algunes de les meves poesies a les seves classes. Aquesta ha estat la llavor del projecte, que ha germinat d’aquesta manera.

A partir d’aquí, vam començar a treballar junts. Cada setmana rebia un tema per correu electrònic per fer un poema. Jo, a volta del correu electrònic, els enviava el poema inspirat en ells i en el tema que havien triat. L’Antònia ha estat la peça clau del projecte atès que ha estat el nexe d’unió entre els alumnes, la poesia i jo. Ella els ha sabut apropar a un món que encara desconeixen molts dels nostres joves. Els ha motivat a crear el seu propi bloc i a penjar els seus propis escrits. Tot plegat, ha estat una experiència que mai no oblidarem i que ara us en fem partíceps a vosaltres amb aquest llibre, que intenta donar resposta, comprensió i solidaritat a les preocupacions que tenen el nostre jovent.

(*) PQPI: Programes de Qualificació Professional Inicial

Powerpoint dels pecupins

Si voleu flipar una mica i saber el què són capaços de fer els nostres joves, no perdeu l’oportunitat de donar una ullada a aquest powerpoint que han fet els pecupins de l’IES Damià Huguet de Campos (Mallorca) amb tota la tendresa i professionalitat possibles.

Des d’aquí els vull agrair la rebuda tan acollidora que em feren el passat dia 14 de juny del 2010 al seu institut.

També, voldria agrair l’Institut IES Damià Huguet que va fer possible ens retrobéssim tots els components del projecte TU ETS LA TEVA ESTRELLA a les seves instal·lacions, tot fent-se càrrec de les despeses del meu viatge.

I per últim, un agraïment molt especial a l’Antònia, que ha estat la peça clau en aquest engranatge de llum i sentiment.

I ara clickeu el següent enllaç per poder veure el powerpoint:

presentació TU ETS LA TEVA ESTRELLA

Espero amb impaciència els vostres comentaris!!!!

Fotos

Agraïments

A tots els pecupins, per la seva inquietud davant la societat.

A l’Antònia Lladonet, per la seva confiança i bondat.

A en Daniel Ferrer, per la seva generositat.

Als pares, per l’amor que m’han donat.

A la Barrufeta, per haver-me inspirat.

Al meu avi, que sempre és constant.

G

R

À

C

I

E

S