00. Abans de tot. Renéixer (una nova drecera)

nadar contracorriente
Abans de tot, un dia vaig néixer. Amb el temps he anat evolucionant, pensava jo. I a prop dels quaranta me n’adono que en realitat he anat sacrificant i perdent essències meves. I quan em miro al mirall ja no em reconec, ja no sé qui és qui em mira quan em miro. I és quan recordo qui era, com era i tot el què en realitat he involucionat anant cap endavant, seguint la corrent.

Sento pena de mi, i alhora sento ràbia d’haver estat tan ingènua, per no haver protegit la meva essència, per haver-me deixat ensabonar, manipular, per haver volgut canviar per agradar als demés… I a quin preu? Al preu que pago ara: una baixa autoestima que s’arrossega sense límit.

I ara és l’hora de replegar la roba bruta i girar cua. Ara és l’hora de prendre un nou rumb, una nova drecera que em durà enrere, just allà on vaig errar el camí.

Vull renéixer i ser aquella nena que conservava intacta la seva essència.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: