Porto una fura dins

la fura

La musa d’aquest text: en Salvador

 

Diuen que les nostres mascotes són reflex del nostre propi caràcter. I de fet, la convivència ens permet adaptar-nos i mimetitzar amb els comportaments aliens. Jo tinc una fura, un animal murri, intel·ligent, juganer i trapella, però alhora afectiu i mimós. I vet aquí, que la descripció de la meva fura, em defineix. Té el seu propi caràcter, i com jo, a vegades, s’enfada. Però ens uneix l’estimació que tenim l’un per l’altre.

Els egipcis foren els primers en domesticar la fura i ara forma part de moltes llars europees i americanes. A mi em fa companyia i jugo amb ella tot els dies. És un reflex de la meva ànima i alimenta el meu cor amb bocins de tendresa. L’únic que trobo a faltar que dibuixi amb mi un món ple de colors.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: