Estalactites celestials

I cau la pluja congelada,
mini estalactites celestials,
que acotxaran el sòl amb
una manta de llana blanca
-no hi ha prou ovella negra,
llàstima-,
mentre tu i jo estiguem dormint.

I entre somnis sentirem que
el nostre món canvia per moments.

I a l’endemà,
tindrem un despertar tot pur,
un tornar a començar,
amb una nova mirada
teva clavada als meus ulls.