Si mai veus que m’allunyo,
apropa’t més.
Si mai veus que m’amago,
prova de trobar-me.
Si mai veus que m’enlairo,
desplega les teves ales.
Si mai veus que m’espanto,
tranquil·litza’m amb les teves paraules.
Si mai veus que surto corrents,
persegueix les meves passes.
Necessitem als altres com el pa que mengem. La nostra inseguretat, a mi em passa, ens empeny a recordar als que tenim al nostre voltat que no volem perdre la seva proximitat. És el que m’han fet pensar les teves paraules, com sempre, ben escrites.
El globus vola ben amunt, sense aturador, i amb la mirada posada en la terra ferma que deixa per uns instants. La incertesa del destí, la por a repetir nous errors, em fan cridar auxili, amb tendresa si m’estimo a la persona.