El cargol treu banya
La musa d’aquest text: en Miquel
S’arrossega lentament,
mirant l’entorn, atent.
La seva cuirassa dissimula
una essència pura.
Rondinaire i esquerp,
demana el que rebutja,
tan sols al començament.
Però el temps,
amb el seu pas ferm,
el despulla lentament
i posa fill a l’agulla.
La seva desconfiança aparent
és només un crit d’alarma
demanant tendresa i calma.
El cargol treu les banyes,
i t’obre la casa.
Entreu i veureu
el seu caliu
la seva estima
el seu cau
i la seva alegria.
És el Miquel Gomila 🙂