L’arbre ancestral

Som branques d’un arbre ancestral
que creix amunt, ben ferm, persistent,
cercant durant el dia l’estrella lluent,
guaitant a la nit tots els estels.

Tots sota el mateix cel,
som fills d’una mateixa mare,
que joiosa ens cuida i ens entén,
ens mima i ens estima.

Família,
El sentit de la vida.
La plenitud de la companyia.
Un sentiment arrelat al cor,
que sempre tot ho pot.

Vindran maldades
i la família sempre hi serà
Fent-nos a tota hora costat,
consolant les nostres llàgrimes,
estenent la tendresa
a cada moment feble.

Família,
a prop sempre,
tot i la llunyania.

Família,
un vincle sense límits,
una lleialtat infinita.

L’únic llenguatge de la família
és la vertadera estima.