Rere el silenci

(Dedicat a na Maria Teresa Gayá Ferrer)

Filla de l’Orient.
Escolta en tot moment.
Aprèn, pacient.
Calma present.

Rere el silenci,
s’amaga dolça
a primera volta.

Rere el silenci,
Una flor s’obra.
I la seva olor omple.

És una font que veu de l’aigua.
S’emplena, gota a gota, constant.
Un tap tímid l’empresona, compacte.
És un cau de sentiments que esperen.
És un racó ple de força, d’essència, forta
La paciència espera la confiança, mentre.
El seny i la por fan l’amor a dret i a torta.
El got mig ple, mig buit, és allà sempre.
I ella va bevent, amb pauses… eternes.
I esperem, expectants, -el seu esclat!-
I quan arriba… el suro surt desbordat.
Temps de celebració, l’ànima és oberta.
Podem, per fi, veure la font i beure d’ella.
L’aigua transparent i quieta és ben neta.
Calia esperar, com els bons vins de la terra.
Calia esperar, per abraçar les seves idees.
No tot és de cop i prou, no tot és de sobte.
Cadascú tenim el nostre ritme, constant.
Altres molt accelerats i d’altres, no tant.
Però tots seguim la mateixa línia, la vida.
Uns van endavant, amb els riscos saltant.
Altres enrere, a cada pas que fan, pensant.
Ella, callada, pensa i rumia, rialles contínues.
Dolça vida, dolça ànima, dolça especialitat.
Beu d’aquesta ampolla – i la sentiràs tota -.
Sent aquesta ampolla – i te la beuràs gota

… a …

gota. –

…dolça.


13 Respostes to “Rere el silenci”

  1. Impressionant aquest poema en forma de botella… A més, talment parla de na Ma Tere, una nina reservada i dolça, molt dolça.

  2. Hola Carolina! M’ha agradat bastant aquest poema, reflecteix molt a na Mari Tere, quan ho llegia em venia una imatge d’ella.Em sap greu que el dilluns no vares poder venir, bé no diuen que el bo es fa esperar? Bé reina, impacient d’una abraçada turquesa! T’ESPEAM, UNA ABRAÇADA!

  3. Es impresionante no solo el hecho de la botella, que ya leeí su significado, sinó el gran contenido de esta botella que ha descrito gota a gota como es mi gran amiga Teree 🙂 es verdad eso paso cuanod la conocimos parece una botella sin descorchar y cuando en el segundo curso se descorcho y la conocí más. Ya te digo es la descripción perfecta de Teree un agua dulce, muy dulce y llena de uan eséncia muy especial.

  4. un poema per na Mari Tere, amb forma de botella ¬¬ xD
    com ja ha dit ‘Antonia per un anina reservada ^^
    un poema maravellos

  5. M’ha agradat molt el poema en forma de botella. Abans Mari Tere era molt callada, però ara esta començant a mollar-se. La persona que t’ha descrit a Mari Tere ho ha fet molt bé, i el poema diu, talment, com ès.

    • Mauricioooooo, aquest cop la forma ha estat cercada expressament. Poques vegades ho faig, i aquesta ha estat una. M’agrada que tots coincidiu en què he reflectit el caràcter de la nostra Mari Tere. Espero que succeeixi amb la resta. De moment, amb en Joan també l’he encertada. Espero que el que he fet amb la Míriam, també. I aquest cap de setmana, enllestiré la resta! Petons, Mauri!

  6. Carolina, m’ha agradat molt, sa verà és que em sent indentificada am aquest poema, pareix com si en conesguesis de tota la vida, ademés també amb el nom del meu blog Dolça vida hehe
    petonets Tere 🙂

  7. Hola, el poema està molt bé, no pensava que de poc el que t’escrit sobre na Tere, faràs així una poema sobre ella. Es que, el poema parla exactament com es ella.
    Gràcies pel poema, =)
    Moni

  8. Carolina, m’ha agradat molt , ademés ma sent indentificada amb aquest poema, pareix com si en coneguesis de tota la vida, ademés as incluit el nom del meu blog ‘Dolça vida’ hehe
    moltes gracies pel poema 🙂
    petonets tere

    • Tere, he fet empatia… m’he imaginat que jo era tu i m’he empapat del que sentia sent tu… em sorprèn que l’agi encertada però a l’hora m’agrada perquè potser tenim energies que es connecten sense saber-ho. Sempre he estat molt empirista però últimament les coincidències i casualitats semblen no venir de l’atzar i em pregunto, em pregunto… tot i que encara no trobo resposta. Ahir em varen parlar de les ones del cervell que anomenen alfa. Caldrà donar-hi un cop d’ull.

  9. Sempre espero emocionada els teus poemes, amb la curiositat i intriga. M’ha agradat molt el poema. M’agrada que Tere s’asseu identificada amb la seva personalitat. 🙂

    • Sí, Lupe! Em passa el mateix… sempre espero emocionada els vostres comentaris. M0agradaria poder-los contestar al moment, contestar-los tots i sempre, però he de confessar-vos que la meva vida és un tant caòtica, tota plena de coses diferents. Però bé, suposo que és part de la meva essència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: