11. Mudant la pell

mudant la pell

I callaré els meus mots; i callaré els meus pensaments; i callaré els meus sentits… I m’endinsaré en aquell estat de letargia on els somnis són una vida més… Perquè en realitat tenim dues vides: la que vivim desperts i la que vivim adormits.

I mentre estigui desperta o adormida, recordaré el futur quan el present l’hagi mort. Amb un punt i final, un camí agonitza entre els meus braços. Fa molt d’aire. Les finestres estan obertes de bat a bat. Normal que tingui fred. Les tanco totes dues. Ara l’escalfor descongelarà l’entorn. La llar de foc dels meus ulls són una mostra més de que sóc una mutant… I mudo la meva pell de tant en tant.

I al mudar la pell, deixo un rastre d’ADN rere meu. Com una serp m’arrossego fent esses esquivant el crim perfecte. De vegades vols desaparèixer per a que et busquin i et trobin. D’altres, només vols ser fum que es deixi endur pel vent.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: