Des del retrovisor

Des del retrovisor, contemplo els nostres moments màgics, aquells que mai no hagués pogut imaginar que existien. Vares tenir la gran capacitat de donar llum als meus ulls que emergiren del món monocrom per veure-ho tot multicolor, com el país de l’abella Maia. Érem i som de la mateixa tribu. Serem família tota la vida, sense robí pel mig. Ens hem donat les entranyes fins a treure’n els budells… La intensitat ha estat ferotge i ens ha consumit la passió. Ara, ens queda el millor: una amistat d’or. Sempre seré allà, sempre seràs aquí. Ho sé. Ho saps. Ho sabem.

Des del retrovisor, recordo els instants irrepetibles que es repeteixen a la meva ment amb dolçor i tendresa. Aquell ui del primer moment en què els nostres cossos es fongueren en un de sol. Aquella abraçada primera que va arrossegar moltes més per sempre. Aquelles rialles còmplices d’unes ments retorçades. Aquelles anades i tornades de terres del Maresme a terres d’Osona. Aquells moments foren nostres i sempre romandran a la butxaca del meu record.

Des del retrovisor, miro enrere i veig una gran tempesta que es convertí en calma i amistat eterna. Ara miro endavant, i veig una carretera plena de corbes, plena de quilòmetres que recorrerem plegats, costat a costat, mà a mà, sense pressa…

Ja saps qui sóc, com sóc i on sóc. Ja sé qui ets, com ets i on ets. Hi seré sempre.

Anuncis

3 Respostes to “Des del retrovisor”

  1. M’encanta com escrius…la teva senzillesa, la tendressa, quina virtud…!
    No és fàcil transmetre aquests sentiments, i més quan els has viscut de tant a prop.

    Malauradament, no totes les persones amb qui hem tingut una relació ”intensa” acaben sent bons amics com és el teu cas. Jo no he passat per una bona experiència. Quan estimes tant una persona, i que de cop i volta desaparegui…fa molt de mal, és un dolor que et mata per dins.

    I com tu dius, mirem des del retrovisor,observant el nostre passat, les nostres petjades…en aquell petit cor que un dia va bategar per aquella persona que va ser important en la nostra vida.

    Gràcies per les teves paraules Carolina.

    I ja de pas, aprofito per saludar al Mateu, un gran pintor que m’ha ensenyat que mai és tard per tornar a renèixer el teu art, la pintura.

  2. “Sublime”… D’algo tant cotidià i tant habitual com es un retrovisor has fet un escrit… Ja saps ue soc un fan teu, cada dia millores una mica mes…

    Com diu la Laura aqui a sobre meu, “Gràicies per les teves paraules”

  3. El retrovisor és un gran còmplice, reflexa les mirades que no són directes, i faciliten un contacte visual amagadís, d’esquitllentes, com desitjant i mesurant; entrecreuant els llampecs de furtivitat d’unes estones volgudes o conegudes, però en tot cas gustoses d’entreveure a través d’un mirall.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: