Versos de pell encesa

I després de deixar que els nostres cossos
jeguin sobre la cresta de l’ona
més alta de la tempesta,
et miro als ulls
i em capbusso
dins la teva mirada
sàvia i dolça.

Les meves mans
acaronen i exploren
el teu cos
nu i desconegut,
trobant misteris
per resoldre a petons.

I prenc una ploma
tatuant la teva pell
amb grafies sentides:

al pit,
un vers d’estima;
al ventre,
un vers ben tendre;
als malucs,
dos versos de desig
ben pur…

Un poema
que et vesteix
amb els tres valors
que espurnegen
la meva vida:

la tendresa, el desig i l’estima