La formiga bromista

ants-4239_640

La musa d’aquest text: en Bernat

Vet aquí una vegada, un formiguer a la muntanya, on totes les seves formigues anaven alhora a toc de campanada. Coordinades i previsores, sempre es preparaven de cara a l’hivern. Una de les formigues era molt bromista. Vet aquí el perquè l’anomenaven la formiga bromista.

La formiga bromista era molt feinera. Sabia que calia ser responsable però això no l’impedia prendre’s les obligacions amb alegria. Caparruda, engrescadora i sensible, s’esforçava en fer les coses bé, tot i que de vegades li costava i trigava una mica més. Però mai no es deixava vèncer per les adversitats. I cridava ben alt:  – El món és dels pesats!

Cada cop que una altra formiga estava trista, la formiga bromista no parava fins aconseguir arrancar-li un somriure. Perquè el seu lema era “si els demés són feliços, jo encara ho sóc més”.

Bromista i feliç, feinera i tossuda, també li agradava ser l’ànima de la festa i que tot girés al seu voltant. Un dia, a la formiga reina li va desaparèixer la corona. Tothom esverat i alarmat es posà a buscar-la. I sabeu on la trobaren? Sobre el cap de la formiga bromista, fent una paròdia del què significava per a ella la monarquia. De bon principi, això no agradà pas a la reina que immediatament li cridà l’atenció a l’ordre. I ella, amb una expressió de timidesa barrejada amb picardia, li feu l’ullet. Llavors la formiga reina li digué:

– Formiga bromista, no tens remei!

I tot seguit la formiga reina va fer una rialla que es propagà en forma d’eco per tot el formiguer. Després d’un silenci, totes les altres formigues esclataren a riure.

Vet aquí la moralina d’aquesta petita història: La vida és plena de responsabilitats en benefici de la societat i cada individu. La formiga bromista va ensenyar a tot el formiguer que sempre hi ha un bon moment per a riure i gaudir de la companyia, i que la feina és del tot necessària però no ens ha de fer renunciar al dret a tenir una vida divertida i feliç.

Anuncis

7 Respostes to “La formiga bromista”

  1. Ha estat un poema facil de adivinar degut a que hi havia versos en femenia i sa pogut adivinar qui era .

  2. Crec que va dirigit al salva perque es bromista pero avegades sa pasa un poc amb les seves bromes.

  3. a yo no m’a resultat facil perque hi habia parts de el text en femeni pero le dos dones lla s’habian fet per aixo crec que es o Salvador o jose

  4. Crec que va dirijido a la Esther, porque el texto es mucho semellante a ella… UN BUEN TEXTO ME GUSTO :))

  5. Jo tenc molt clar que és Esther perque només som dues nines i jo ja havia sortit, i també hi havia parts que és refereix en femeni.
    Una abraçada 🙂

  6. HoLa soM n’AaRoN cRec que aQueSt poeMa eStà dedicat en en beRnat eSta moLt bé m’ha agRadat moLt! ♥®

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: