Neta de tot

La pau cercada està a punt d’arribar.
Els mals moments ja són passat.
L’eterna discussió ja s’ha esfumat.
Els judicis ja no tenen culpables.
De la mà, prenc la llibertat.
Ja tinc la clau de la porta.
Trenco les promeses.
Són desfetes.
Fetes i refetes.
Ja no hi ha súpliques.
Ni els plors desesperats.
S’acaben els penediments.
Fora els barrots sentimentals.
Els encanteris queden esmicolats.
La màgia era un miratge de la soledat.
Les il•lusions cercaven consol al caminar.
Per sort no és amor la possessió.
Una excusa més del poder.
Per fi puc ser com sóc.
Sense pressions.
Sense queixes
Sense vincles.
Sense espies.
Sense titlles.
Sense insults.
Sense paranoies.
Sense xantatges.
Ni acusacions falses.
Un munt avantatges
espera la meva petjada.
Les paraules no eren reals.
És fàcil odiar sense més que res.
Més difícil és estimar quan l’amor
Se’n va per la porta que ha entrat.
El joc a somniar escapava al dia a dia.
La humilitat s’enganxava als peus d’un
mentre la divinitat creava les ales a l’altre
i s’enlairava cap els núvols, cap a les alçades.
I l’altre quedava a terra cuidant de les patates.
L’arc de sant Martí torna, després de la llum.
La foscor marró s’ha esvaït miraculosament.
Els carrers ara són nets i les ànimes també.
La bellesa del sol ara té més potència.
Ja no se senten oblits expressos.
Ja no s’escolten les mentides.
Ni les mateixes paraules repetides.
Ara ja no cal patir per algú que ha fugit.
Es fa un gran favor a la compassió
Em quedo amb els bons moments.
I deixo enrere el que ara ja és història.
Tot ara comença, quan tot just s’acaba.
Aquella pèrdua de temps inacabable.
Un món sencer m’espera,
amb els braços ben oberts,
al costat dels que m’estimen,
d’aquells que no em criden,
dels que no s’obsessionen,
per un munt de tonteries
que perden el sentit
en un dia a dia
treballant
lluitant
sense aturada
ni cap descans
i les hores passen
entre trucades telefòniques
constants i eternes, afòniques.
I per fi, l’amor malaltís ja té fi.
I ara neta de tot, és hora d’avançar
D’abraçar als que no fereixen sense pena
als que obren la seva ànima
Sense condicions
Ni tensions
Ni presons
Ni brots
Ja no

c
a
u
r
é

en el mateix parany.
Potser sí serà  un altre.
La volta ja no és eterna.
Ja no hi ha volta enrere.
Ara començo una nova era.

Somniant arribaré a ser feliç
I la pau m’acollirà a l’infinit.
Serà llavors que per fi
hauré deixat de patir.