Amunt
Amunt.
Ben amunt.
Alça la teva ànima.
Deixa les cabòries enrere.
El temps passa, corre, oblida.
Agafa la mà del meu cor, eterna.
No ploris, no tinguis por, tranquil, vida.
Tot té solució, només cal trobar-la.
No pateixis, sóc al teu costat.
Hi ha fugides i hi ha trobades.
Només has d’aspirar a la veritat.
Menjar-te-la, cruspir-te-la,
Sense pausa, sense aturada.
El meu món pot ser el teu.
La meva ment pot coincidir.
Si us plau, no deixis d’incidir.
Allà on els complements deixen d’existir.
SOMNI TURQUESA 
M’ha agradat molt… Un poema breu, ràpid, intens i concís!
De vegades no cal estendre’s gaire, oi? Cal encertar la diana!
Amunt, amunt, amunt, sempre ben amunt!!!
Nanit…
Aaaaaaaaaamunt!
Com la fletxa del teu poema, AMUNT!!!!
segur que sí
La fletxa ens dóna energia i dinamisme. No hem de llençar mai la tovallola. Tots els cops que caiguem, tots aquells cops que ens hem d’alçar, ben amunt. Gràcies Issabel per passejar per aquí. Muacks!
Hem d’aprendre a adapatar-nos a la realitat constanment canviant.
Amb realitat va inclosa la del nostres propis constants canvis, i conseqüenment la nostra pròpia acceptació.
Quan abans ens coneixem a nosaltres mateixos abans ens podrem acceptar i abans reacionarem per adapatar-nos a les noves situacions…
Amunt i endevant!!!!
De vegades caiem a terra i és reconfortant trobar una mà amiga que t’ajuda a alçar-te.
Quan més et cal, arriba la mà,
quan més ens cal, arribem allà,
allà dalt, on tot és més senzill,
arribem, pujant, amunt, amb tu.
Quan plorem sempre hi ha riures,
quan morim sempre ve la vida,
sentida, viscuda, de la mà,
gràcies per existir, vida,
la nit era negre, el dia fosc,
la vitalitat telefònica i viva,
ens mengem la vida, tros a tros,
amb tu, senzillament, lliurement.
amunt, amunt, tocarem el cel amb els dits dels peus
http://www.goear.com/listen/ff15e40/tristeza-maleza-manu-chao
Quan en la vida toques fons i fas un balanç, t’adones que l’espai del temps s’ha perdut.
Ara l’espai està buit però sere, omplir aquest espai no és tasca fàcil hi han molts entrebanc pel mig.
La soledad encara que no vulguis se’t menja dia a dia i la tristor envolta el teu cor en un nuvol negre amenaçant pluja.
Aquesta pluja feixuga de dies grisos, tot es torna borros i no saps per on caminar, no trobes guia.
Vius d’esma sense il·lusió ni objectius, tota una vida lluitant i sobrevisquen per no res. Tant se val potser un dia tornarà a sortir el sol.
Gràcies Fada
Numaga,
La vida és així de puta… es ven al millor postor… Però no et deixis vèncer per ella, la tendresa i l’amor per tu mateixa i pels que t’estimen t’ajudaran alçar-te, un cop més i segur que no serà pas l’últim. Aquest camí d’experiències és un no parar de caure, però recorda, mira temps enrere, també vas tenir mals moments i ara han quedat en un no res. El tems passa i s’enduu tota la merda… No et rendeixis, ets tota una fera contra les injustícies socials. Ara cal que siguis tota una fera per la supervivència de la teva felicitat. Menja’t el món abans que se’t mengi ell a tu, què collons!
I tot això t’ho dic amb uns quants anys menys que tu… però sé que creus en la màgia, en les casualitats, en les fades…
Un petó ben fort i amuuuuuuuuuuuuuuuuunt!
Estimada Carolina,
Lluitar pels demés no em costa gens, però ara remuntar tota una vida se’n fa una muntanya. Tot i estan convençuda del pas que hem donat, ara puc respirar. Però una vida no es remonta en dos dies, és qüestió de que la ment i cor naveguin pel riu sense rumb durant un temps i qui sap si entre els meandres anirè trobant tot el que estic cercant. Amics, confiança, i tot el que la vida em vulgui regalar.
Petons per pensar amb mi.
Aquí tens una amiga i de confiança, ja ho saps, fanzina!
només cal dir , que l ajuda comença per un mateix, per tirar amunt , i després les mans amigues surgeixen soles i per destí , i tot flueix…ha de succeir quelcom per que tú decideixis seguir amunt o avall , tu decideixes el teu camí sempre. molt bonic Carolina!! amunt l´optimisme , la sinceritat , la complicitat i la realitat!!!! i el somnis es podràn fer realitat!!
Carolina, Numaga, Isabel amb les vostres paraules m’heu alçat l’esperit…
Gràcies mans amigues!!!!
Un poema genial es curtet pero impresiona molt el positvisme que transmet el poema-fletxa jejej. Leyendolo parece que tienes a alguien a tu lado dando ese ànimo que transmites, que en esto momentos a màs de uno le viene bien, porque la vida es muy dura y viviendo en cuevas oscuras con un gran ogro inmundo que no nos deja vivir y casi tocas esa luz al final de esa cueva la que esta muy lejos este poema te da màs ànimos para seguir y salir de aquí los sueños se hacen realidad. Una abraçada daurada i petooons