Les agulles del rellotge de sorra

Sota la capa del sol, romanen altres capes innombrables, que amaguen milers d’històries secretes, que a ningú interessa. Lluny de la finestra indiscreta on les cortines amaguen mirades tafaneres, el cau esdevé una capa més. Es fonen els nostres ancestres entre ecos de veus fugisseres que leviten per sobre les nostres esferes de neurones i pensaments, entre el bé i el mal, al compàs de les agulles d’un rellotge de sorra que té un tic-tac mut.

Si pogués arribar al teu amagatall, abraçar la teva por i fer-te volar, el neguit de cada nit, quan la foscor aixafa les cuirasses, s’esfumaria amb el crit d’un orgasme. A prop i alhora lluny, ens apropem i ens allunyem, més enllà de les distàncies. Cada pas és un avanç, cada aturada un descans, que em duen a tu, al laberint de la teva essència.

I a voltes m’envaeix el sentit que fa sis dits de cada mà i em diu a cau d’orella que calles per no dir, per no perdre, per dormir en el més ampli ventall de colors i nacionalitats, en forma de coixins. I sent el teu sofà, acarono els teus somnis, bressolo la teva efervescència, fins que adormit tanques els ulls menys un que queda obert i mires pel retrovisor, afanyat per un passat que et va fer mal, com a tots.

Aquest divan es desespera i sap que llençarà la tovallola tard o d’hora amb l’esperança que tu la recullis, que aprofitis aquesta oportunitat, deixant les inseguretats ofegades en la impotència absurda, apartant les pors que alcen murs insostenibles, fugint de l’esclavatge de la cuirassa de l’ànima. I cansada, segueixo constant en el meu propòsit d’arribar a tu. I decebuda, em pregunto si aquest esforç forçat, aquesta confiança cega, aquesta recerca de l’equilibri de les dues ànimes, en realitat valen la pena, lluny de ser una presa de pèl.

La intensitat de la veritat cega els meus ulls amb una bena plena de vivències. La confiança es referma amb la transparència de fets i paraules. Jo no callo res. I vos? Som vides compartides sense secrets, sense amagatalls ni mentides, sense rodejos i manipulacions, sense escenaris falsos ni pel·lícules.

Quan els pensaments s’obrin al so, no hi haurà distància que ens separi.


Una resposta to “Les agulles del rellotge de sorra”

  1. Quiet good cirereta!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: