A tu, mascle
Tu, mascle, que penses que ho saps tot.
Tu, mascle, que et sents sempre superior.
Tu, mascle, que menysprees les dones.
Tu mascle que ben poc els dónes.
Tu, mascle, que et sents amb drets.
Tu, mascle, que no vas dret.
Tu, mascle, mira’m a la cara.
que jo sóc dona i també mare.
Potser no te n’adones.
Potser mames del passat,
un passat que ens ha fet mal.
Potser una dona t’ha mal ensenyat.
Potser només ets un animal.
Potser mai hi has pensat.
Potser… qui sap?
Només tu ho pots esbrinar.
Potser ara és el teu moment.
Potser ara tens l’última oportunitat,
de ser persona abans que mascle.
de ser un bon home, com molts d’altres.
No t’enganyis.
No t’aprofitis.
Tu, mascle, ja és temps de canviar.
SOMNI TURQUESA 
Me gusta mucho el poema hay ràbia en cada verso por el hecho de que es asqueroso un ser así machista. Hay que derrocar toda idea del pasado y renovarlas poco a poco pero que se entiendan que el mundo cambia, en sí todos nosotros cambiamos y evolucionamos, claro eso si se supone que evolucionamos para ser seres para bien y con razonamiento…porque aunque ahora digan que somos una espécie racional encuentro que no lo somos del todo si no que al contrario estamos en ello. Se nota que es un tema espinoso y sabia que seria así pero es lo que queremos temas reales actuales cosas que vemos normalmente pero que otros quieren ocultar. Leeí un libro referente a este hecho que me encanto y me quedo una frase: “Davant d’aquests tipus de reaccions per poder veurer-les has de tenir posades les ulleres liles”. Bueno ya sabes que estos son los poemas que a mi más me gustan, los que llevan un mensaje directo a la (r)evolución de todo aquello que nos rodea. Una abraçada daurada i muchoos besos.
Carolina, em deixes sense paraules, perque tens la capacitat de descriure perfectament una actitud d’intolerància, de despotisme, de mennyspreu, que hauriem de combatre entre tots, i que no sempre tenim el valor ni la clarividència necesàries per fer-ho…
Només vull fer un incís que aquesta actitud no s’hauria de donar ni de home a dona, ni de dona a home, ni entre homes, ni entre dones, només vull dir que aquesta comportament és indigne de qualsevol ser humà…
molt bó noia.
pero també han de cambiar les dones, estimar-se més, i no creure que el té ningú dret a fernens mal, de cap de les maneras, es té que consentir, ningú tipo de humil.liacion.
fin no fá molt, la dona mateixa educaba a masclistes….aixo es el que ha de cambiar de fons, la educación de la societat i se anirá erradicant.
lo trist es que ahi, el camptador macabro ja té el 27?
Aquets mascles pertanyan al pasat, per el seo propi be tenen que evolucionar.Preciosa la poesia m’agradat mol.
Olé olé i olé la gran veritat és aquí escrita!
M’ha agradat! i quan diu al final que és hora de canviar ESPER QUE FASSI DE VERES!
PUTES MASCLES
Carolina molt bó !! trob que tens molta de raó que hi ha alguns que és senten més superios de les dones , pero trob que també les dones es tenen que estima a una mateixa i no dependre tant del que diuen i no deixar-se endur i tenir por, tots tenim el dret de viure de la manera que vulguis, sense barreres que ningú te el dret de tencar-les, peró que també pot ser el reves…
M’encantaaaa!! Molt bééé! la verita és que en aquest poema es perceb ràbia, m’agradaria llegir-lo davant d’un masclista, perquè nosaltres també som persones i tenim els mateixos drets que ells, encara que ells no ho pensin. M’ha agradat bastant!! besades
Ja ho saps….crec… i sinó, ho torne ha dir:
Bonissim!!!!
Buenísimo…una pena que sólo leerlo no los haga cambiar!