Estimada font d’inspiració

Autora: Rosa Gualda Segura

Desanimada, exhausta, decebuda… L’ànima inquieta va pensar que s’havia quedat sense paraules. Ella que alimenta i nodreix l’esperit dels altres s’ensorra i defineix el seu estat com a sequera ideològica.

Ella que s’emmiralla en cada una de les seves paraules, s’endinsa en les seves emocions i les mira cara a cara, amb l’única finalitat de treure’n algun consol per les seves reflexions posteriors.

Però avui lluita en busca de la més mínima espurna que l’alci en la seva desesperació; avui tot és fosc, això li va pensar en la possibilitat d’engabiar-se, tancar ells ulls i fer un mutis infinit .

I pensant que ja està tot dit imagina que alguna cosa millor l’espera en un altre planeta, tanca els ulls i imagina que jeu dins el forat d’un cràter, somriu pensant en l’idea que Mart l’espera…