La febre de l’hivern

Autors: Daniel Ferrer i Carolina Ibac (*)

És la febre d’hivern, febrer.
El ferrer forja l’acer, febrer.
El fred frena la calor, febrer.
Peus i mans es congelen, febrer.

I quan tu em mires, s’atura el temps.
Se m’eriça la pell, febrer al clatell.
Sento les teves paraules xopes.
Em transformen en estel.

I és quan pujo al cel que t’hi veig.
Perfumada per mil flors de llum.
Penjades dels arbres nus.
Envoltats de mel i arrel.

Torna’m a tornar la mirada.
Que els teus ulls em miren de reüll.
Que el teu cor m’abraça l’ànima.
No vull morir d’enyor, amor.

És la febre d’hivern, els meus deliris cap a tu.
És la forja d’acer, els meus somnis ben junts.
És el fre de la calor, els meus calfreds eterns.
És el peu de les mans, les mans als peus ferms.

Realitat emmascarada per la festa de les disfresses.
Masses presses a la sola del pas dels anys cecs.
Poques hores esteses sobre el llit encès.
Unes estones entre la febre del febrer.

I és que la temperatura puja quan deixem enrere el mes.
I a l’horitzó del teu mirar, hi ha el caliu dels segles.
Un bon niu, una bona acollida d’estimes.
Tu i jo, essent el més tendre.

(*) Els versos parells són del Daniel i els senars de la Carolina

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: