14. Fet de bafs

Es deixava acaronar tot el cos per les bombolles de la banyera. Sentia com si la calma es capbussés dins el més profund del seu ser. Amb el cabell llarg i moll, recolzava el cap cap enrere i tancant els ulls aspirava trossos de felicitat que volàtils escrivien en l’atmosfera un t’estimo fet de bafs. Aquella boirina que recordava un temps londinenc la transportava per moments en una càpsula del temps que encara no havia existit.

Els seus llavis immòbils pronunciaven al vent de ponent unes paraules en un codi indesxifrable, que només el podia desxifrar l’ànima en el seu estat més pur.