4. Perdent l’espardenya

xiclet

Els meus pensaments es bressolen en el gronxador dels somnis, cada cop que t’anticipes al futur i jugues a ser visionari.

La meva mirada blava juga a ser verda, com a camuflatge d’una gata que vol aparentar ser tigressa, cada cop que tu surts de cacera.

Les meves mans acaronen allò invisible, entremaliades despisten i juguen al fet i amagar, cada cop que te’n vas.

Les hores s’allarguen elàstiques i les mastego com si fossin de xiclet, inflo els pulmons i bufo fins que… pum! exploten i queden en un no-res.

És llavors quan me n’adono dels moments que omplo de buit, i sento ben endins que tu ja no ets aquí.

L’absència és la impotència de la nostàlgia i no puc fer més que capbussar-me dins aquell record que m’ofega i m’esclafa.

Veig allunyar-se la teva silueta més enllà de l’horitzó, mentre les meves llàgrimes seques amaguen el dolor.

Les hores s’allarguen elàstiques i les mastego com si fossin de xiclet,   inflo els pulmons i bufo fins que… pum! exploten i queden en un no-res.

El temps, company de viatge, m’acompanya sempre present. M’estén els seus braços, les agulles d’un rellotge de sorra que marquen l’hora bruixa, mentre jo perdo la meva espardenya per sempre més.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: