Alquímia petada

Dolça llum nua que camina per les cales de la teva ment alada.

Cauen lliures les paraules sentides de l’alquímia no viscuda, imaginada.

Volen els miratges perseguint l’ocell oníric, cíclic, esotèric i estrany.

I t’allunyes de mi, poc a poc, pas a pas, fet a fet, caient en el parany.

Els petes encesos que peten com pets la teva ment malmesa ens fan esclaus.

I les creences alienes es confabulen contra teu, ben cruels, no t’estimen.

Però la realitat distorsionada prova que dia a dia et cuiden, et mimen.

Els onatges dels pensaments mullen la contradicció, cercant la clau.

I no la trobes, perquè les hipòtesis que fas no són pas bones.

La conclusió s’aproxima a la veritat, dura o tova.

L’espiral gira i gira rodejant el teu melic petit, sentit, infinit.

Escolta el què et dic, atent, present, conscient:

A l’univers, tu ets el sol i els planetes girem al voltant teu, eterns.

prenent la teva llum màgica, la teva caloreta, la teva tendresa.

Cercant la teva fita amiga, de la vida sentida, estesa.

Deixem de banda les pors, els plors, les lamentacions.

Trobem la força que roman dins el nostre cor.

Lluitem per arribar a la màgica llum que ens il·lumina,

Dia a dia, sense fi, en el camí que hem de seguir, vida.

Tot comença i tot acaba.

Només hem d’aprofitar la durada.

* * *

Traducció al castellà per en Sindi Viz

ALQUIMIA PETADA

Dulce luz desnuda que camina por las calas de tu mente alada.

Caen libres las palabras sentidas de la alquimia no vivida, imaginada.

Vuelas los espejismos persiguiendo el pájaro onírico, cíclico, esotérico y extraño.

Y te alejas de mí, poco a poco, paso a paso, hecho a hecho, cayendo en la trampa.

Los petas encendidos que quedan petados como pedos tu mente dañada nos hacen esclavos.

Y las creencias ajenas se confabulan contra ti, bien crueles, no te quieren.

Pero la realidad distorsionada prueba que día a día te cuidan, te miman.

Los oleajes de los pensamientos mojan la contradicción, buscando la clave.

Y no la encuentras, porque las hipótesis que haces no son buenas.

La conclusión se aproxima a la verdad, dura o blanda.

La espiral gira y gira rodeando tu ombligo pequeño, sentido, infinito.

Escucha lo que te digo, atento, presente, consciente:

En el universo, tú eres el sol y los planetas giramos alrededor tuyo, eternos.

tomando tu luz mágica, tu calorcito, tu ternura.

Buscando tu meta amiga, de la vida sentida, extendida.

Dejemos de lado los miedos, los llantos, las lamentaciones.

Encontramos la fuerza que permanece en nuestro corazón.

Luchemos para llegar a la mágica luz que nos ilumina,

Día a día, sin fin, en el camino que debemos seguir, vida.

Todo empieza y todo termina.

Sólo tenemos que aprovechar la duración.


6 Respostes to “Alquímia petada”

  1. genial , totalment dácord amb aquestes paraules , molt ben creuades Carolina , si l entens com jo, toca la fibra….. gràcies és autentic i surealista a la vegada tot plegat , però es ben cert!!!….

  2. Cerquem la llum malmesa
    als paratges de la memòria,
    que s’escurça, que s’endinsa,
    fem de la fera petita, una gran,
    dels petits bocins de vida, eternitat.

    I passen les ales, ja cansades, tristes,
    per les cales dolces dels somriures.

    -Ja no sóc jo, no ets pas tu,
    tot es desdibuixa dins el fum,
    i creen imatges, fades estranyes,
    que s’afanyen en vestir, pensament,
    pensament d’ahir a la nit, malferit.

    I ja res atura el vol dolç tant seguit,
    perseguit, endins la nit, sentint absència,
    cos no trobat, ment dispersa, les herbes.

    I broten, lliures, encanteris d’ahir,
    de la memòria presa de la ment sotmesa,
    lligada, per tots extrems, coaccionada.

    Accionem paranys amb el cervell malmès,
    no pas per les fines excentricitats,
    vents perpendiculars, constant afany…

    Potser per una pèrdua de memòria,
    llisa i alada, porta de la plaça,
    pany sense cadenes ni marges,
    estesa la llibertat, no som esclaus.

    Ni marquen les línies antics afanys,
    estranys bagatges, oracles i fades,
    que les nimfes em porten al bosc.

    I dins l’encanteri de les dunes
    les màgies profundes i brunes,
    de la nineta de l’ull universal.

    No hi ha mal, no hi ha més ferida,
    la cicatriu la llevarà el mateix dia,
    un dia de màgies, mai estàtiques,
    que ens donin el vol i la calma.

    -Dolç embruix, vol lliure, la mirada,
    farcida de versos, a les teves ales-

  3. Aquest poema emprèn el vol dolç, passa de pàgina, allà retrobarà la vida que tant cercava

  4. És magnífica aquest poema! Tens nolt bons ulls amb què veus el món i el teu entorn …M’agrada molt la tendresa que fas servir i com la domines !!!

    Petonets tan dolços com les lletres que surten de la teva ment,com la dels teus llavis…!

  5. […] Alquímia petada […]

  6. Carol: no me’n recordava d’aquest poema i això que el vaig traduir. És fantàstic te l’agafo per posar el blog meu perquè és senzillament meravellós. Més en català que en castellà. A mi me recorda moltes coses i em fa pensar. Carol ídol meu, treu forces i amunt. La vida es bella a pesar de tot, t’ho dic jo que estic sol, malalt, sense calés, però tinc l’estimació de molta gent i amb això he sortit altres cops i sortiré aquest i fotré a la vida demostrant-li que sóc jo qui mana i seré feliç a pesar de tot, que és molt, que em matxaca. T’enviaré dos versos un cauer i l’altre per a tu. A veure si estic a l’alçada i t’agrada. Vinga ànims que ens queda molta feina per canviar aquesta societat merdosa en la què vivim. La lluita segueix Carol, t’esperem. El senyor de les marees.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: