FADA DE NIT

Recordo la infantesa.

Recordo els somnis.
Recordo els malsons,
sola al llit,
a mitja nit,
a la foscor.

Recordo els plors.
Recordo la por.
Però tot s’acabava
quan una fada amagada
apareixia entre cortines,
m’acotxava i m’adormia.

Somnis íntims d’una fada amagada
a l’avantsala de la obscura sala.
Temeraris contes d’infants muts,
la nit amaga la fada,
el somni infant l’ha trobada.

La pau emergent
sota llençols de cotó i encens.
La fada sempre és present.
Rere queden els anys.
Ens esperen més panys.
L’infant ara és gran.
La joguina és record
de nostàlgia muda i íntima.

La fada ja no s’amaga
i la bruixa es pentina.
Recordo la fada
i la trobo a faltar.

Però sé on és,
allà a la sala,
on dormen els infants
entre somni i somni
abans de despertar.