EL CAU DE LES PARAULES NUES

Amb pròleg a càrrec d’en Daniel Ferrer Esteban

Col· laboradors en òrbita:
Sònia Giner
Antoni Sacrest Llosas
Noemí Serra San Leandro
Carlos Cobos
Jaume Pontgallego
Pepa Ceferino
Antoni Núñez
Cristina Sainz Viñas
Stefano Puddu Crespellani
Paqui Martínez
Sindi Viz
Antoni Calisero
Donat Reinos
Christian Llagostera
Mercè G. Quinquer
Jordi Serra
José Ramon Caubet
Mònica González Fernández
Dala Català
Jordi Macià
Manel Hernández Cabezo
Daniel Ferrer Esteban
Mercè Verdaguer

Pròleg al cau

El cau de les paraules nues” és una creació de la Carolina Ibac Verdaguer on des d’un principi ha comptat amb mi, a l’hora de ser interlocutor en aquest recull poètic múltiple.

El cau de les paraules nues” neix el 10 de juliol del 2010 amb l’afany de fer despullar els mots de dos cors, en un principi és un racó de poemes amb resposta dual i que desenvoluparà en un lloc on tot són respostes poètiques, passem de l’apartat “Les cales de les coves” on cada poesia de la Carolina és contestat poèticament per mi mateix a “En òrbita”, on són múltiples les ànimes deslliurades que responen als poemes que ells/es mateixos/es proposen. El primer és un cau d’amor, un niu de tendresa, una celebració, també, d’un any d’afanys on hem compartit milers de sensacions. Al segon entrem “en òrbita”, tots/es tenim un lloc al cau i això es representa amb poemes arribats a través de la xarxa des de llocs ben diversos, sempre en català, en aquest cas, inclús traduïts del castellà, en comptats casos. Aquests poemes que contesten les ànimes nues són contestats, alhora, per la Carolina i jo mateix.

El cau de les paraules nues” és un recull poètic ple de matisos, ple de colors variats, com la cançó “Ací” del grup alcoià VerdCel: “és un cercle que mai podran trencar”, perquè dins d’aquestes pàgines, des que va començar el projecte, s’ha anat gestant una intercomunicació sincera i complerta, plaent, punyent, alhora, de tantes maneres i formes extenses que seria complicat definir-vos-les totes i és per això que val la pena endinsar-vos en aquest llibre de la manera amb la que molts ulls han anat “tafanejant” històries properes, històries de ben endins, de sensibilitat total, de bellesa ancestral, les línies que escrivim sense pensar que mai seran llegides es vertebren amb subtilesa per cadascun dels versos aquí compresos. És un cau on tot és possible i tothom hi és benvingut/da, on tots i cadascuna de nosaltres, ànimes plenes i alliberades, trobem el nostre racó de cel, el nostre bocí de tendresa, el nostre captiveri dins paraules poètiques enceses i, tanmateix, ens despullem a les línies que multipliquen el desig de veure’ns a prop, submergint-nos sense por en unes mars turqueses que la sirena coneix amb precisió, i és aquesta passió la que ens condueix per carreteres sense asfalt, amb vehicles sense fum ni motor, cap a cales turqueses plenes de caus, allà on som, en òrbita, un pas capaç de fer-ho tot. Aquest recull poètic és, certament, la unió de l’esforç de la Carolina a l’hora de recopilar els poemes i dotar-los d’imatges per a la xarxa (http://caudelesparaulesnues.wordpress.com) i la generositat de cadascuna de les ànimes que hi participen amb els seus versos, poemes plens de la joia de veure la llum, dins cadascú s’hi amaga un poeta dins, i és per això que aquest recull de poemes és una mirada endins de tots i cadascun de nosaltres, doncs tots ens hi podem veure reflectits.

El cau de les paraules nues” ha caminat paral·lelament a un altre projecte, en aquest cas creat per mi, “Les cales del poblat alliberat”, un lloc on d’altres poemes meus han estat contestat de manera poètica, també, per la Carolina.

“Passeu, passeu, és casa vostra”, les paraules de la Carolina ens conviden a entrar al cau de les paraules nues amb el cor ben obert, deixant que hi entrin les paraules ben despullades, per només veure l’ànima, el ser nu que tots duem tan endins, endinsarnos a les entranyes dels poemes és fer un salt endavant, és descobrir-nos de nou, és cercar paraules que ens ho diguin tot, que posin accent als sentiments, a la forma de veure la vida, a la manera que tenim d’expressar-nos en vers, que sempre és més propici a desfer l’ànima i deixar-la nua de tot allò que no ens agrada, fent sentir el que som per dins, més que no pas per fora, donar una oportunitat a l’ànima, una que val per totes, doncs si deixem fluir els sentiments amb metàfores, versos, poemes i poesies, si de fet la fem despullar de paraules, totes ben nues, és més senzill arribar al cor de totes les persones, com tu que has arribat fins aquest llibre… No el deixis mai de banda, deixaries una part important de qui som en essència.

Daniel Ferrer i Esteban

El missatge que encetava el projecte del bloc EL CAU DE LES PARAULES NUES, que finalment va acabar en la publicació d’aquest llibre, va ser el següent:

La teva és la meva tribu

La nuesa de les meves i teves paraules cauen a les vostres mans, al cau de la xarxa. Aquí trobareu l’amor sense límits per la vida, per la tendresa, pels valors humans, pels somnis, per aquelles ànimes que ens ajuden a refer-nos després d’una ensopegada, per totes aquelles persones que necessiten saber que hi ha d’altres que pensen i senten de la mateixa manera.

Les paraules nues del cau naixeran amb el temps, dia a dia o setmana a setmana, sense més obligació que la que dicten els sentiments que sorgeixen d’un cor inconformista, optimista i somniador, que mira de construir un microcosmos que algun dia esdevindrà món.

Sou ben rebuts a un cau que acull amb gran gratificació tot el què necessiteu expressar, mitjançant les paraules nues, despullades de mentides, despullades de rancor, despullades d’odi, despullades de estratègies maquiavèl·liques i només vestides per la il·lusió.

És l’amor pur i sincer, còmplice i etern, compartit i exclusiu, que guiarà els meus i teus poemes sota la mirada conversa i inversa dels estels. I és per a ell, que neix una nova etapa que sembrarà una nova vida de camí a la felicitat infinita i plena.

Sereu tots testimonis d’allò que hauria de ser sempre però que sense adonar-nos quasi bé mai és.

Avui, deu de juliol del 2010, un projecte agosarat és nat:

El cau de les paraules nues

Carolina Ibac Verdaguer

10 de juliol del 2010

AGRAÏMENTS

A totes aquelles ànimes que parlen amb la nuesa de les seves paraules, des del
cor, des del sentiment pur, des de la necessitat de ser sentit pels altres.

A tots ells i elles, cauers i caueres, que han fet possible una òbita fluïda i amb
una gran diversitat de formes, colors i rutes que duen a un cau acollidor que ens
abraça amb la calidesa i la tendresa de cada un dels mots nus.

A totes aquelles ànimes que parlen amb la nuesa de les seves paraules, des del
cor, des del sentiment pur, des de la necessitat de ser sentit pels altres.

A tots ells i elles, cauers i caueres, que han fet possible una òbita fluïda i amb
una gran diversitat de formes, colors i rutes que duen a un cau acollidor que ens
abraça amb la calidesa i la tendresa de cada un dels mots nus.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: