Camí anul·lat
Benestar fugit.
Era finit.
Caduc.
Llocs de feina destruïts.
Mercat laboral aturat.
Força de treball,
malbaratada,
abandonada,
rebutjada,
anul·lada.
(cara de circumstància)
Plena ocupació
-utòpic desig-
rere les cortines
d’un sol melic.
… i l’ham cridava la fam.
Però ara, resta emmudit.
L’agost ja està fet
iara comença el fred.
Uns diuen que qui cerca troba.
Altres, que són faves comptades.
I mentrestant els pencaires
donen cada dia les gràcies,
per no ser un de nosaltres.
El treball era a l’antiguitat
un càstig pels malnats
Ara rebutgem la impunitat.
Castigueu-me ben fort!
Que sense càstig
no sóc més
que un mort…
… de fam,
… de sostre,
… de dignitat,
… de llibertat.
SOMNI TURQUESA 
Volta sense feina
una engruna de pa,
la formiga espera,
sempre ho ha fet,
sempre esperant,
ja no hi ha feina,
ja no hi ha llocs de treball,
s’enduen la felicitat amb facilitat,
ens donen les sobres del benestar,
una utopia malaguanyada,
un jorn pels miserables,
que sense pa ni roba dansen,
a les cantonades del consum,
maleïda societat bruta i sola,
ara a les cantonades es ven el cos,
d’una fada de carretera, una més,
voltant per si la lluna espera,
però a ningú no espera,
és una feble i mala fera,
amb ulls de neó a les finestres.
Contundent, actual, realista, angoixant, desesperant, trist… Fer-ne prendre consciència als nostres joves és important…
Títol, “Benestar venut”…una possibilitat…
Res té el tocar tan aspre,
com una realitat,
sense fre.
Bens,
que s’oculten a la gent,
esforços, venuts,
al pitjor postor,
que buits, tenen el regust,
de l’amargor.
No dol que s’aprofiten,
de la suor fatigada,
sinó,
de la confiança endeutada,
préstec que se’ns deu,
per una relació enemistada,
no sou cap Déu,
doncs, pregueu,
perquè, no volem suportar,
cap creu.
S’esgotat el crèdit…
Esteu en venda,
molt crec,
i cec,
sou rei-esclau,
d’una terra abandonada,
cremada,
assolada.
Agonitzant, demaneu un bes,
mai teniu prou,
sempre voleu més.
Jo cante,
ell i ella xiulen,
ells canten,
jo xiule,
una melodia arcana,
de saborosos tons,
que cap moda, mata.
Voleu, la tasca és gran,
diueu,
però,
podeu i no feu…
Sols us dic,
que no hi ha utopia,
que no es faça,
dia a dia.
Que em deixeu pas,
no molesteu,
demanem,
que de tan en tan,
recordeu,
de qui és la veu que mana.
Atticus
El poema m´agradat moltissim el meu titol es VIDA DURA GRACIES A L´ATUR.fins un alter pic adeuu.
Títol que hem triat: Camí anulat. T’ho hem comentat al facebook!