Massa massa
On ets? Si tu, tu, tu, tu, tu, tu i tu… i tu també.
Cadascú de tots vosaltres, de tots els “tu” del món.
On és la vostra paraula, on és el vostre propi pensament,
Resteu emmudits, adormits, atemorits, acollonits… amb perdó!
Seguiu a prop la globalització, dirigits per la majoria.
La democràcia us ajuda a fer pinya, no sou pinyons.
La vostra veu us fan callar i vosaltres bons minyons,
I els polítics reprenen la vostra veu
I us ensenyen el seu camí
Pas a pas, peu a peu
Amb interessos particulars
Oblidant la col·lectivitat
I deixeu a les seves mans
La vostra vida i la nostra, en va
Ens feu perdre el nostre màgic destí
Ens feu perdre la nostra llum blanca
Perquè us conformeu en no pensar
Us deixeu controlar per comoditat
I la vostra ignorància fa encara més mal
No ens deixa millorar
Però tots vosaltres sou cecs,
I no voleu pas veure
Em feu pena
La por al canvi us paralitza
Perdre el que teniu us esgarrifa
Ai, ramat de xais, seguiu al pastor, feu cas del gos,
Us trauran la llana i faran l’agost
Els diners romandran sota la catifa.
Per no pagar la taxa de la vida
Per estalviar-se el màxim
I faran la matança
I ells contemplant-la
Ben protegits al paradís
Menjant-se un xai ben rostit
SOMNI TURQUESA 
per molt que prediquem la societat no entèn res… per desgràcia som molt pocs els que podem entendre algo Carolina !! i som minoria així de real , lluitar contra tota una societat és per mi massa imposible, aquesta és la meva opinió personal val !! ja saps que estic fora del ramat desde fà anys , ni crec amb politics , ni crec amb ningú , crec amb mi mateixa … i no t ho prenguis malament és tan sols l´opinió d´una noia que es treu les castanyes del foc dia a dia !!..
Isabel, t’entenc perfectament, jo també sóc com tu, i per això no hem de deixar de ser respectables als ulls dels que tenen un esperit més lluitador com la Carolina i d’altres com ella a qui jo admiro i també respecto…
Si ningú lluités pels seus ideals, encara aconseguiriem menys del que tenim, agraïm a la gent que té el valor de donar la cara, ja que no només ho fan per ells.
De totes maneres, mai podrem vencer del tot, però si no lluitem aleshores si que estem ja vençuts de entrada.
Gràcies Carolina i tots el que us atreviu a lluitar…
Gràcies Isabel per adonar-t’en, per ser sincera, tu també lluites a la teva manera…
En el fons tots lluitem, és llei de vida…
Boníssim, l’has clavat, et felicito, però la mentalitat de remat serà molt difícil d’eradicar per no dir impossible,… com que ho saben, es clar, d’axó se’n aprofiten.
Fantastic,genial,Britatas absolutes.Em trec el barret Carolina gracias per compartiro en mi.
Jordi, m´agrada ser realista jo li donc tot el meu suport a la Carolina si fa falta , per què repeteixo no tinc vareta màgica, sino t aseguro jo que la Carolina estaria ben salvada!!!…i moltes persones més que lluitem per una llibertat i no per una vida no real i plena de conflictes a la societat !!! però desgraciadament em d obrir els ulls cada dia més ….
Carolina,
Felicitats per aquesta poesia contra el conservadorisme alienant. El nostre mal és que manca pensament, sobra prudència i reflexió.
Només cal pensar, reflexionar i fer el que creuis, noi esperar que ho facin altres per tu.
“Fe no és esperar, fe no és somiar, fe és penosa lluita per l’avui i pel demà, cal que neixin flors a cada instant…”
Lluís Llach-cal que neixin flors.
[…] Massa massa […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:42 pm |
Ahí, ahí!!! pot ser siga molt “burro”…però no un borrego!!! m’agrada!!