Tu podries ser jo
Sóc nouvingut.
La meva pàtria, estrangera.
La meva pell, ben negra.
La meva religió, l’ Islam.
Sóc aquí per la fam.
La cultura meva és diferent.
Els meus costums i tradicions, també.
Em costa força trobar el meu racó.
Sembla que hagi de demanar perdó.
Els ulls em miren de vegades amb menyspreu.
Jo vull sobreviure, però no a qualsevol preu.
Vull una vida digna, amb feina i un llit on dormir.
Conec les mancances de tot, fins ara només he patit.
Diuen que abans tots érem la mateixa raça.
Tots veníem de l’Àfrica, ben torrats pel sol.
La manca de llum emblanquí la pell
dels qui nedaren cap al nord.
No vull la mort, només la sort.
No vull la desigualtat, accepto les diferències.
No vull l’odi, només vull l’amor.
No vull els judicis ni tampoc les sentències.
Per desgràcia no tots són com jo,
ni d’aquest ni del meu món.
Sóc negre de mena.
Tu ets blanc per naturalesa.
Ell xinès i l’altre… qui sap el què és!
Fujo de les etiquetes.
Tant se val l’envàs.
Tant se val el cabàs.
Si el que portem endins
són els valors purs i sentits.
Som éssers humans.
Tots tenim cervell.
No importa la pell.
Cal donar-nos les mans.
No hi ha ningú igual al món.
No formem grups separats.
Tots arribem ben despullats.
I un cop morts, anem al mateix forat.
Tots fills de la natura,
de vegades dura, ben pura,
no caiguem en la ignorància,
no ens deixem endur per la por rància,
que només ens cega davant l’evidència,
de totes les mancances,
que arrosseguem amb nosaltres.
SOMNI TURQUESA 
Carolina, és preciós per dos motius
Primer per les coses que dius,
segon pel que veig dins teu,
et fiques de ple dins seu
t’identifiques del tot amb ell
no s’et escapa cap detall,
i és que en el fons tots som humans
La foto il.lustra del tot les paraules
Quin poema més bell
Quina nuesa tan sàvia
Una gran abraçada per tu i la resta d’humans
Ostres, Jordi! De nou t’haig d’agrair les teves paraules que són completament turqueses, copses completament l’essència del missatge que vull fer arribar. Tots som éssers humans però hi ha qui es deshumanitza… això és el que hem d’evitar que passi. Una gran abraçada també per a tu, Jordi!!!
El respecte per les diferents cultures ens fa crèixer com a éssers humans. La diversitat ens enriqueix.
No es tracta de paraules buides de contingut i políticament correctes. Sempre he educat en la diversitat. No podia ser d’una altra manera en un IES on el 82% eren novinguts.
Quin esclat de colors, de cultures… Quina musicalitat lingüística tan meravellosa!
M’encanta Carolina, com sempre m’ha agrada molt el títol, ajuda a crear la capacitat d’empatia, una capacitat que costa molt tenir, en general, ho dic perquè, si tothom en tengués, molts de problemes s’evitarien. Si sempre ens posàssim en la pell de l’altre, evitaríem la crítica fàcil i la ràbia, perquè entendríem molt millor la manera d’actuar de la gent. Moltes gràcies, dilluns el treballarem amb els nins…També m’ha agradat això d’incidir en la diferència i no en la desigualtat, està molt bé!
Una de les coses amb les que gaudeixo més és cercar un títol al poema. A vegades el trio al principi de tot, altres mentrestant l’estic escrivint i d’altres al final de tot. “Tu podries ser jo” el vaig triar un cop havia escrit el poema. Un altre títol que m’hagués també agradat hagués fos “Posa’t a la meva pell negra”. Si us agradés més al grup aquest segon… el podríem canviar. Tot depèn de vosaltres, debateu-ho!
jeje si es genial el tema salio por el hecho que nosotros hicimos lo mismo en nuetros blogs con lo de el racismo. Es genial sin duda, aparte de que el titulo y da ganas de leerlo te metes en la piel pareces que lo vives tu mismo. Y menos mal que hacia bastante que no sabiamos de ti. Bueno ya he visto que Antònia lo colgo en el blog de clase jeje no a tardado mucho y prepararlo para los “niños”…bueno un abrazo y genial el poema que como no me tocara leerlo a mi ejej.
David, celebro tant que hagis pogut ficar-te a la pell d’aquest personatge imaginari que podria ser qualsevol, fins i tot tu o jo.
He estat una mica liada amb altres coses, però compteu sempre que com a mínim us faré un poema per setmana! Això segur!
A demás fàcil meterse en la piel de algien asi, cuando en realidad yo soy o he sido esa persona, concreatamente la persona de raza negra, y se sin duda lo que es vivir este tipo de rechazo, a y tranquila ya nos explico lo que te paso si todo el mundo esta liado a guay y cada dia mejor jeje
David, ets boníssim! ETs el típic alumne “de butxaca” te l’enduries a totes les teves classes perquè sempre fa que siguin més riques! Per cert, a veure si fas alguna aportació nova al teu blog i al de classe, eh? Que tens molt a dir. El darrer que he afegit t’agradarà, tracta sobre El petit príncep!
En David és genial i es nota que apunta una maduresa i sensibilitat especial. Gràcies, David, per la contribució que fas a somni turquesa, li dones un bon color daurat !!
ajaj no habia podido comentar estos 2 comentarios bueno si me lo han dicho muchas veces que soy maduro pero sensible es la primera jeje gracias y bueno lo de Antònia un alumne de “butxaca” que guay bueno es interesante si bueno tengo muchas cosas que decir si pero no las veo muy asin de ponerlas enel blog. Una abraçada daurada a tu Carolina jeje
Carolina, els meus nins ja t’enyoraven!!!Ja els diré que has estat ocupada!!! Tu ets la nostra poetessa de butxaca, enhorabona per les presentacions del llibre!!! M’encantaria poder assistir-hi!!!
Antònia, la veritat és que la meva vida té molts colors, a vegades masses. I el temps és una variable que se m’escapa molts cops entre els dits, com si fos temps líquid. Aquest any és un any molt especial per a mi i estic realitzant molts somnis alhora i un d’aquests somnis és poder transmetre els meus valors als una mica més joves que jo… jejeje.
No només sóc profe, tinc una nina de gairebé 3 anys, estic separada i com que em sobra el temps segueixo cursant estudis universitaris. A a tot això afegeixo que dono classes de repàs de mates!!! Però amb tot, esgarrapo hores al temps i escric el que sento. Crec en “tu ets la teva estrella” igual que vosaltres hi creieu. Gràcies per ajudar a fer realitat un dels meus somnis, pecupins!
Un retrat fidel de la realitat que pateixen els éssers d’altre color, pel sol fet de ser diferents, en cultura, tradicions, o el que sigui, el fet és que no reben l’atenció que mereixen com aquí fem el mateix amb la gent que ho passa malament…
Una visió que tothom hauria de tenir, posant-se a la pell de l’altre, que ve per necessitat i per guanyar-se la vida.
Una abraçada negre i blanca cap al somni turquesa,
una abraçada sense prejudicis de cap mena.
Un escrit sublim i magistral, t’estimo
“Tu podries ser jo”, amb el títol ja dius tan, com et fiques a la pell de l´altre, com et brollen les paraules sinceres per definir aquesta realitat , què importa el color, la raça tots estem embolcallats pel mateix aire, sol, colors , llum… esperança . Una abraçada sincera Carolina. Somni Turquesa.
una fotografia preciosa amb unes paraules que arriben al moll de l’os.
M’agrada lleguir i sentir les teves paraules
molt,bonico,un petò,delicia
Carolina, tots estem una mica humanitzats o deshumanitzats, això és semblant al amor i al desamor o a veure el vas mig ple o mig buit…
De totes maneres gràcies per fer-me veure-hi més clar. Ets pura llum.
No vull perdre el vostre contacte perquè valeu molt, aquest poema ho confirma, i m’agradaria que fessis les paus amb la Anna Maria. Sou unes grans dones i us estimo molt ambdues. Precisament, com que tots som iguals, aprenguem a respectar-nos i a comprendre’ns.
Un petó guapissima!
Preciós ,gràcies.Crec que L,EMPATIA és l,eina que més ens ajuda a creixer..Permete,m dirte >T,estimo, i al Druida,també!
Carolina, després de llegir el que et diu Jordi Macià, crec que ja no hi ha més paraules per definir-ho. En sento molt previlegiada de poder comptar amb les teves poesies i te’n dono les gràcies per poder tenir-te com a amiga al fascebook . Espero poder-te conèixer un dia i admirar-te personalment. FELICITATS!!
Una abraçada virtual
Carolina es precios has resumit d’ una manera mol humana el sentimen d’ aquet inmigrant,sigui de on sigui.La llastima es que no es el sentimen de la majoria,que venen aqui imposan e intentan plantar flors que no son de aquestas terras.Gracias guapa es mol gratificant llegir els teus poemas.
M´agradat moltisim, m´recordat d´un llibre, el preferit de la meva mare i una frase molt actual, d´un llibre molt vell.
SI CRISTO MAÑANA LLAMASE A TU PUERTA
LE RECONOCERIAS?.
PODRIA SER UN HOMBRE NEGRO, VENDIENDO ASPIRADORAS…
Odio el racismo, els nens sols, pobres de llocs on no tenen res, amb aquell ulls tan grans i “tan nets” m´obren el cor.
Gracies Carolina, per poder gaudir de la teua “anima”.
muac.
Semblan tenir la pell més fosca,
però tenen el cor més net, sovint;
Semblan venir amb la bondat massa oberta,
però la vida els massega la seva franquesa;
semblan tenir buit el sarró de les ambicions
però tenen més ple el cistell de les il.lusions.
Ben bé una realitat que no tothom comparteix malauradament. Estic amb tu Carolina, deleitans amb la teva sabiesa i facilitat d’expresió per arrivar a la humanitat. Tots sóm u. Petones i endavant.
Carolina,,aquest poema és un 10. Com ho dius i el que dius. Ens l’hauríem de guardar tots i cada cop que un/a sapastre ens diu com/quan/on sobren aquests congèneres nostres de pell una mica més fosca, els hi hauríem de fotre als morros aquesta poesia tan bella. Més que res, pq si l’entenen potser canvien de parer,,,i si no l’entenen és que no són vius,,estan morts…i ben morts..Carolina, aquesta l’has de publicar i a un lloc on la vegi molta, molta gent….Felicitats i una forta abraçada
Una altra vegada ens has sosprès amb un gran poema, et donam les gràcies en nom de tots per aquest poema. Gràcies!
Esperem que el llibre sigui el millor! hahahaha! seria una gran motivació per nosaltres!
Holaa… la veritat que molt bo el poema…
Et fiques dins la pell de les persones i ho contes com si fóssis un més d’ells. Et felicito pel poema…
El poema m’ha agradat molt, parla sobre el racisme, sobre les diferents races que hi ha al món. Per a mi, les persones no han de definir la resta de persones perquè siguin d’una raça diferent. Tots som iguals, és igual la raça.
(Monika)
Per a mi és un tema preciós ,i de molta importància, ja que és una tema molt actual i sempre ha estat present, hem de ser forts i lluitar per la igualdat.
(Lupe)
Aquest poema m’ha agredat bastant! La veritat és que si jo hagués de fer un poema sobre el racisme, no sabria com començar. Ha quedat molt guapo… Bé, adéu. Moltes gràcies un altre pic! un beso
Jo ja t’he comentat el “poemazo” que ens has fet, però bé t’he de tornar a dir que és genial. Al final, m’ha tocat llegir-lo. La veritat és que m’ho esperava! Una abraçada daurada.
David
Un tema molt interesant sobre el racisme, sobretot m’ha encantat el títol del poema Tu podries ser jo” molt profund i el contingut esplèndid. Una abraçada, petonets puseta.
Tere =D
Carolina, aquí et deix el que ha escrit el meu pare sobre el poema al meu blog!: “Excel·lent poema de la poetessa Carolina. Ha encertat en el títol, en el contingut, en la rima, en la llargària i el missatge profund de la igualtat, que tots som iguals. Aquest poema, Antònia, és un que es pot fer aprendre de memòria,tot o part. Endavant i bona feina! Podria molt bé ser la lletra d’una cançó”.
Joan Lladonet
Per cert, com et pots imaginar, ja tenim triat el pròxim tema del poema: “L’esperança”. Un poema que sigui un cant a l’esperança a una millora en qualsevol aspecte de la vida, ja sigui l’esperança en la curació d’una malaltia, en la millora de la qualitat de vida, etc. M’agradaria que entrassis al blog de na Monika “Dóna’m una besada” en un escrit que fa sobre la seva infància…Ja em comentaràs! SAlut guapaaaaaa, esper que estiguis contenta amb els missatges dels meus nins!
Marchaaaaaando!
mirala como la tiene aqui informada de todo hasta el ultimisimo detalle jeje, si puedes estar orgullosa ese tema lo has decidido tu, bueno a mira tu que bien se informa de todo. Si como para no estarlos con lo buenos niños que somos que somos encantadores.
Ah, encara se m’oblidava dir-te que als blogs dels nins hi trobaràs escrits sobre l’esperança, per si et pot ajudar un poc. Aquest tema m’interessa de manera especial a mi, ja et contaré per què!
Si encontras escritos de la esperanza, muy buenos ya veras, seràn buenos, es que nos quiere sacar aqui la vena artìstica de la escritura informàtica jeje. Bueno lo màs seguro es que tambien nos lo diga a nosotros o sino ya se sonsaco yo porque nos ha hecho escribir en nuestro blog necesitamos explicaciones. A por cierto pasate por el mio para que me des tu opinión sobre mi entrada del racismo a ver que te parece es un tosoton pero a Antònia le gusto asi que bueno me gustaria saber tu opinion.
Ya me he pasado!!! Quería haber comentado la esperanza… Y me he quedado con las ganas de decirte, David, que el título de tu bloc es muy indiscreto jajaja Tiene futuro tu bloc, en este país lo que cuentan son los secretos… jijijii Un abrazo turquesa!
gracias carolina, viniendo de ti es un verdader halago
aunque siento un poco de verguenza de expresarme ya que no lo suelo hacer en un bog
besitos =)
Me conmovió mucho tu poema .
obrim els nostres cors a aquells necesitats blancs o negres que porten dins seu una lliure dignitat!
[…] Tu podries ser jo […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:45 pm |
Sobren les paraules. És el nou himne dels nouvinguts. No sabria pas que afegir, ho dius tot, amb precisió i claredat, no et deixes res. Aquest poema és una preciositat!!! I és que en el fons tots/es ho som nouvinguts, veritat?
me parece un poema mui bonito i con mucha verdad por en medio.