Directe a l’esquena

Què importen els colors de les roques?
I els seus orígens, amagats o no, a les bandes?
i el seu naixement mort, inert?
i els cossos petrificats a les palmes?

I la sang que taca les taques…
que ataca la por a morir,
que ataca la vida en calma,
que taca tot fins a florir
una llegenda i una rosa,
un drac i una donzella,
un Sant Jordi que no era sant,
sinó un assassí d’animals.

Prenc un bany de sal
per netejar el meu cos de sang,
brut del què ha vist i viscut,
culpable per pertànyer al gènere humà.

Som tots assassins,
com deia aquell poeta
que criticava la covardia
que disparava mots
i rebia punyalades,
a l’esquena.

d
i
r
e
c
t
e

Gràcies per no perdre el coneixement,
jo el mantinc amb mi també.
La consciència és una fera en extinció
i el pensament li dóna la raó.

Anuncis

5 Respostes to “Directe a l’esquena”

  1. M’agrada molt Carolina, un poema ple de raó…

  2. Un Sant Jordi que no era sant, sino un assassi d’animals. Aixo es lo que jo hi pensat sempre, pro no gosabe diro. Mol maco Carolina.

  3. Tot es vanitat i un esforç darrera el vent. Avui som i dema on serem?……
    cualsevol cosa que vulguis fer; endavant…dema pot ser masa tard.
    No pensis en lo que podies a ver fet… estigues contenta amb lo que ets.
    MANEL…………… LLAMANTOL CRAZY

  4. Divi,Carolina. Tens que fer moltes mes coses com aixó.

  5. Molt acertat tot el k ens transmets aquí, Carolina. Ens dónes un missatge profunt i real. Gràcies bonica <3<3<3

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: